Hi ha països als qui he anat una sola vegada, d'altres en un parell d'ocasions com al Regne Unit i concretament a Londres l'agost de 1993 i pel pont de Tots Sants de 2011 i també a Polònia el juny de 2007 i el maig de 2011, i encara n'hi ha com Alemanya que hi he estat que recordi l'abril de 1973 i l'agost de 1980 quan encara era l'Alemanya Occidental i l'agost de 1994, l'agost de 1999 i l'agost del 2012, sense comptar unes escales en aeroport el maig de 2011 anant a Polònia en una de les quals a Frankfurt hi vaig estar una bona estona fora de l'avió.
 |
| A prop de Montségur, solstici d'estiu de 1994 |
I escrivint això me n'adono que per motius de vacances acostumo a visitar els països a l'estiu normalment, i que per conèixer bé un país caldria veure'l en cadascuna de les quatre estacions, igual que caldria parlar l'idioma com és el meu cas amb el castellà, francès i, no tant però també, l'anglès, entendre'l tot i no parlar-lo com l'italià i el portuguès, o tenir nocions de l'idioma com l'alemany o saber llegir el seu sistema d'escriptura com és el cas de tots els que usen l'alfabet llatí, com el turc, polonès, kinyarwanda i kirundi, però també el ciríl·lic del búlgar, el serbocroat i el rus, i l'hel·lènic del grec, tots els quals he practicat en algun moment. I que per anar pel món entenent-se amb la gent el més útil és l'anglès, l'actual idioma internacional, però ajuden molt el francès, el castellà i el portuguès que són llengües intercontinentals, i en un pla més restringit al context europeu l'alemany i l'italià i si un és capaç d'aprendre un idioma molt difícil i complicat, el rus. Si és té un bon domini de la llengua encara molt millor i en el meu cas a part del nadiu català els que domino bé i amb tota facilitat són el castellà i el francès, que parlo de forma espontània i he practicat moltíssim.
 |
| Amb el grup de l'Agrupació Astronòmica d'Osona a l'Observatori del Pic-du-Midi de Bigorre, 8 de juliol de 1994 |
Però després de només dues sortides a Andorra (1968, 1969) el primer país estranger on vaig estar va ser França, l'abril de 1973, en el viatge de l'Institut Jaume Callís a Grècia, visitant 8 països europeus (França, Itàlia, Grècia, Bulgària, Iugoslàvia, Àustria, Alemanya Occidental i Suïssa) i passant-ne a prop de 4 més (Mònaco, San Marino, Albània i Hongria) on ja França va ser especial perquè hi vam passar amb l'autocar dues vegades, a l'anada i la tornada, i per zones diferents.
A partir d'aleshores i a part de les vegades que vaig anar expressament a França, va ser un país que vaig visitar en tots els viatges per terra a Europa, la meva destinació gairebé única durant molts anys. Així el viatge amb cotxe, conduint nosaltres, amb el meu germà Xavier fins a l'Alemanya de l'Oest, que ell volia conèixer i jo tornar-hi, l'estiu de 1980, en els pocs dies que va durar va transcòrrer quasi tot per França, concretament el sud i l'est francès, i per a nosaltres la visita a Alemanya es va limitar a una breu estança a Freiburg, no gaire lluny de la frontera francesa, però ja era Alemanya, l'objectiu que ens haviem proposat.
El 1983 vaig entrar a França en dues ocasions, una amb la família fins a Perpinyà i la Catalunya Nord, i l'altre amb les germanes Imma i Meri en cotxe fins a Itàlia, i vam recórrer tota la França del sud, tot i que en aquesta ocasió sí que vam fer un llarg viatge per Itàlia, per Gènova i fins a Florència i Pisa, però vam tornar a fer un bon tros de França en el viatge de retorn, de manera que potser vam fer més kilòmetres per França que per Itàlia.
De viatges de pas per França n'he fet molts, tots fins que el 1993 vaig anar a Londres, perquè hi vaig anar-hi en avió i sobrevolant França en les dues direccions, fins i tot a la tornada el pilot ens va informar per sorpresa que si voliem miressim per les finestres, que estavem passant per la vertical de Limoges.
D'altres viatges amb destinació final exterior, però realitzats sobre tot per França per la grandària del país i pel fet de recòrre-la de sud a nord i de nord a sud, hi ha el de l'agost de 1994 amb els meus pares a Bèlgica, Holanda i Luxemburg i fent una molt breu incursió, per primer cop, a l'Alemanya ja reunificada, visitan Aachen, l'antiga capital de Carlemany. I encara aquest viatge va ser mixte, perquè vam anar a llocs de França que volíem veure, Lourdes, Futuroscope i Paris, i havent pujat pel centre-oest del país vam tornar per l'est, passant per Lyon, Ars i Sète. Per dies i per km va ser sobretot per França, ja que la resta va ser Brussel·les, Flandes, Rotterdam, Amsterdam, Maastricht, la citada Aachen i Luxemburg.
 |
| També amb l'AAO, a l'Aerospatiale de Tolouse amb el Concorde, 1996 |
L'any 1994 va ser el gran any de França per a mi. A més del viatge familiar a Holanda, a finals de juny vaig anar jo sol en cotxe fins a Montségur i a primers de juliol amb l'Agrupació Astronòmica d'Osona vam anar a Lourdes i a l'Observatori del Pic-du-Midi. Va ser un estiu molt francès.
Amb l'Agrupació Astronòmica d'Osona vam tornar a França el 1996 en una ràpida visita a l'Aerospatiale de Tolouse, quan a la nit veiem al cel el cometa Hyakutake, i a l'estiu del 1997, visitant Futuroscope, on ja hi havia estat tres anys abans, en aquesta ocasió amb el cometa Hale Bopp visible, i l'agost de 1999 anant a veure l'eclipsi total de Sol de l'11 d'agost a Herbrechtingen (Alemanya), ocasió en que vam estar també a Ginebra, Zurich, Lucerna, visitant el CERN i el COI. I l'any 2003 també amb autocar amb l'AAO vam anar a Toulouse a visitar de nou i de forma més completa l'Aerospatiale de la ciutat, agafant-nos allà la terrible ona de calor d'aquell any.
 |
| A l'interior d'una estació espacial russa Salyut o Mir a l'Aerospatiale de Toulouse, 25 juny 2003 |
Amb l'Església he anat a Taizè, al centre de França, dues vegades: l'any 2005 amb Mn. Pere Oliva i un jovent del bisbat a fer-hi una estada d'una setmana, i el 2008 amb un gran grup la parròquia de Castellterçol, catequistes, families i joves, també amb Mn. Pere, una altre setmana. I encara a l'època en que era seminarista, no recordo bé quin any, potser el 2007 o 2009, vam anar també amb ell al sud de França, visitant St. Martí de Cuixà, el Canigó i una gruta d'un poble francès proper. Amb l'Hospitalitat de Lourdes de Vic vaig tornar per tercer cop a Lourdes, per primera vegada en una estança d'una setmana, el juny del 2006.
I amb Stella Maris, l'Apostolat del Mar, en diversos creuers he passat per França, el juny de 2014 vaig volar fins a Marsella per agafar allà el vaixell, de titularitat francesa, Croissières de France, i passatge francès, fent la Missa per a ells i atenent-los en francès, i per a la tripulació en anglès, i després de tocar als ports de Gibraltar, Lisboa, Oporto i La Corunya, vam acabar la ruta a Calais, d'on vaig anar a París a agafar l'avió de tornada. I en dos creuers, ja espanyols, del 2016 i 2019, vam desembarcar en una de les parades a Villefranche, prop de Mònaco, Niça i San Remo. En realitat de tots els creuers que he fet només en el de 2012 pel Bàltic, del 2013 per Grècia, Turquia, Itàlia, Malta i Tunis amb desembarcament a Màlaga, i el de 2019 per Grècia i Turquia, no van fer parada en cap port francès.
I segur que encara em deixo estades a França o amb l'ambient francès, per exemple quan amb l'AAO vam anar a Xina per veure l'eclipsi de Sol del juliol de 2009 a Wuhan, si bé l'anada la vam fer fent escala a Holanda i agafant KLM per anar d'Amsterdam a Pequín en 9 hores, a la tornada vam volar amb Air France, de Shanghai a Paris en 11 hores, vam passar unes hores a l'aeroport a Paris i després també va ser amb Air France el Paris - Barcelona.
En realitat després de Catalunya, i potser més que per Espanya, França és el país per on he viatjat més, tenint la sort de parlar bé el francès, perquè el vaig aprendre de noi, amb assignatura de francès des d'Ingrès de Batxillerat fins a Preuniversitari, un total de 8 cursos, 3 dels quals fets amb els Germans de La Salle, que essent un Orde d'origen francès com el seu sant fundador, tenien una cura especial en ensenyar particularment bé - perquè tot l'ensenyament que donaven era molt bó, d'una qualitat molt alta - la llengua, literatura i cultura francesa, i això m'ha servit molt no sols a França, Suïssa i Bèlgica sinó també per Àfrica i amb el tracte amb sacerdots africans i amb gent francesa o francòfona i en alguns casos d'altres nacionalitats i llengües.
