Els Estats Units que m'agradaven, els de 1945 - 1975

No he estat mai als Estats Units, tot i la possibilitat una mica utòpica que vaig tenit d'anar-hi a l'estiu de 1971 que ja he explicat en altres llocs,  nitampoc  a cap lloc d'Amèrica del Nord ni del Sud, tot i que l'any 2018 em va sortir l'oportunitat de volar a la Martinica per travessar l'Atlàntic retornant amb un creuer com a capellà de la tripulació, cosa que tampoc es va concretar, els meus viatges s'han limitat a Europa, Àsia i Àfrica, el Vell Món, no coneixent personalment res del Nou Món, encara que a l'any 2008 vaig intentar anar a Austràlia per a la Jornada Mundial de la Joventut a Sydney, viatge que no va poder ser i aquest impediment va ser providencial perquè quedant-me aquí vaig poder acompanyar el meu pare en els seus últims moments . De manera que les coses si passen o no passen cada cop estic més convençut que és per alguna raó. 

Bell-X2 acabat d'aterrar a la base Edwards (1952)

Però tot i no haver-hi anat mai hi va haver una època en que m'agradaven molt els Estats Units, concretament els dels anys 1950s i 1960s, sobretot en la primera meitat d'aquesta segona dècada, però en algunes coses, com en ciència i tecnologia, fins als primers anys 1970s, en sentit molt ampli el que els historiadors occidentals solen anomenar "els 30 grans anys" des del final de la Segona Guerra Mundial fins  a la gran i duradora crisi de mitjans dels 70s, és a dir entre 1945 i 1975, amb les excepcions de les guerres de Corea 1950-53 i de Vietnam 1964-73, i el punt molt crític i realment molt perillós, però afortunadament breu i passatger de la crisi dels míssils de Cuba de l'octubre de 1962, que va quedar només en un gran ensurt. 

Els mateixos nord-americans solen dir que la millor època del seu país van ser els mandats presidencials de Dwight D. Eisenhower (1953 - 1961) i de John F. Kennedy (1961 - 1963), però l'elecció, després d'un any de president, de Lyndon B. Johnson front a Barry Goldwater el 1964 va suposar un brusc canvi d'inici del final d'aquell temps que es va veure continuat per l'accident mortal de l'Apollo 1 el gener de 1967 i pels assassinats de M.L. King i Robert Kennedy l'abril i el juny de 1968 i encara pel estrany accident mortal de Chappaquiddick el juliol de 1969 en que va morir ofegada al mar Mary Jo Kopechne, la secretaria d'Edward Kennedy, que anava amb ella en el cotxe i que va posar punt i final a les aspiracions presidencials de l'últim dels Kennedy i a tota una època, donant encara uns avisos més amb els assassinats de la família Manson a Los Angeles l'agost de 1969, en els que entre altres va resultar morta l'actriu Sharon Tate embarassada, així com l'accident de l'Apollo 13 l'abril de 1970, tan simbòlic, i les morts d'estudiants universitaris de la Kent State Univesity d'Ohio per trets de la guàrdia nacional pocs dies després, que van portar a concloure a diversos experts que "el recreu s'havia acabat", com van declarar públicament comentant la tràgica notícia. Acabava tota una època feliç i esperançada i en començava una altre de diferent, que va durar molt més, fins arribar a la tremenda crisi social, política, ideològica i cultural dels Estats Units actuals, realment caòtics i com embogits, arribant al màxim tot el pitjor d'uns símptomes que es remunten com a mínim a mitjans dels 60s, però que es van anar agreujant cada cop més als anys 1970s i sobretot als 1980s i no han parat d'empitjorar fins a la catastròfica situació actual d'aquest país i, de rebot, de tot Occident, un desastre sense precedents i sense cap paliatiu. 

L'època bona i potser la millor de la Història dels Estats Units: 

1945 Bomba atómica a Alamogordo
        Conferència de S. Francisco, l’ONU

1946 Primera foto de la corbatura de la Terra

Primer llançament d'una V-2 des de White Sands, 1946

1947 Un avió X-1 supera per primer cop la  barrera del so de velocitat
         Els ovnis

1948 Observatori de Mt. Palomar amb el gran telescopi Hale de 5 m de diàmetre
         Clortetraciclina

Inauguració del Observatori Palomar i el telescopi Hale de 5 metres, 3 juny 1948

1949 OTAN
         Berkeli 97
         Sals de liti

1950 Califoni 98

1952 Edifici de l’ONU a New York
         Bomba d’hidrogen Ivy Mike
         Einsteni 99
         Eritromicina

Edifici de l'ONU a Nova York, 1952

1953 Experiment de Stanley Miller i Harold Urey
         Fermi 100
         Discurs Àtoms per la Pau del president Eisenhower 

1955 Conferència i Premis Atoms for Peace
         Mendelevi 101
         Clorpromazina a USA (a Europa des de 1952)

1956 Vancomicina

1957 Rifampicina

1957-1958 Any Geofísic Internacional

1958 NASA
         Cinturons de radiació de Van Allen
         El submarí nuclear Nautilus navega sota el gel del Pol Nord

El submarí nuclear Nautilus a Nova York abans de creuar sota els gels del Pol Nord

1959 Alaska i Hawaii, nous Estats USA
        El submarí Skate emergeix al Pol Nord
        Tractat Antàrtic
        Introducció dels nitromimidazoles

1960 Projecte Ozma de radioescolta estel·lar a Green Bank
        Satèl·lits meteorològics i de comunicacions
        Salt humà des d’un globus a l’estratosfea
        Un batiscaf amb 2 tripulants arriba al fons de la Fossa de les Marianes
        Un submarí nuclear circumnavega el món en immersió per la ruta magallánica
        Sintesi i introducció de la meticilina

1960-1964 Radiofonts quasi-estel·lars, els quàsars
   
1961 Discurs del president Kennedy comprometen el pais a anar a la Lluna 
         Conferència de Green Bank i fórmula de Drake 
         Lawrenci 103
         Introducció de l’ampicilina
 
1962 Fira de Seattle
         Mariner 2 a Venus
         Discurs de Kennedy "Vam escollir anar a la Lluna"
         Introducció de l’àcid nalidixic

1963 Gran radiotelescopi d’Arecibo
         Telèfon Roig (en realitat un teletip) directe Washington - Moscou
         Kennedy proposa una missió conjunta EE.UU.-U.R.S.S. a la Lluna  
         Gentamicina

1964 Predicció dels quarks
         Introducció de les cefalosporines

1965 Fira de New York
         La radiació de fons de micrones cósmica, el Big Bang
         Mariner 4 a Mart
         Satèl·lit geoestacionari Early Bird
         Primera sortida nord-americana des d’una nau en òrbita

1967 Tractat de l’espai

1968 Apollo 8, primera tripulació en òrbita lunar

1968/69 Trobats els quarks a l’SLAC

1968/1970 Signatura i entrada en vigor del Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears 

1968-1972 Viatges tripulats a la Lluna

1969 Condon Report

1969-1972 Alunizatges tripulats, un total de 6 missions amb 12 llunautes

Alguns personatges d'aquells Estats Units, que miraven al futur i a l'Univers: 

Harlow Shapley (1885 - 1972)
Chesley Bonestell (1888 - 1986)
Edwin Hubble (1889 - 1953)
Dwight D. Eisenhower (1890 - 1969)
Walter Baade (1893 - 1960)
Harold C. Urey (1893 - 1981)
Norbert Wiener (1894 - 1964)
Fulton J. Sheen (1895 - 1979)
Fritz Zwicky (1898 - 1974)
Enrico Fermi (1901 - 1954)
Linus Pauling (1901 - 1994)
Edward U. Condon (1902 - 1974)
John von Neumann (1903 - 1957)
George Gamow (1904 - 1968)
Karl Jansky (1905 - 1950)
Gerard Kuiper (1905 - 1973)
Willy Ley (1906 - 1969)
James Webb (1906 - 1992)
Fred Whipple (1906 - 2004)
Lyndon B. Johnson (1908 - 1973)
Jesse Greenstein (1909 - 2002)
J. Allen Hynek (1910 - 1986)
William Pickering (1910 - 2006)
Carl Seyfert (1911 - 1960)
Luis Walter Alvarez (1911 - 1988)
Alfred Fowler (1911 - 1995)
Grote Reber (1911 - 2002)
John Wheeler (1911 - 2008)
Wernher von Braun (1912 - 1977)
Glenn T. Seaborg (1912 - 1999)
Richard Nixon (1913 - 1994)
James Van Allen (1914 - 2006)
Martin Gardner (1914 - 2010)
Philip Morrison (1915 - 2005)
Charles Townes (1915 - 2015)
Stephen H. Dole (1916 - 2000)
John F. Kennedy (1917 - 1963)
Richard Feynman (1918 - 1988)
Walter Sullivan (1918 - 1996)
Isaac Asimov (1920 - 1992)
Joseph Walker (1921 - 1966)
Cornell H. Mayer (1921 - 2005)
John Glenn (1921 - 2016)
Alan Shepard (1923 - 1998)
Charles Yeager (1923 - 2020)
Freeman J. Dyson (1923 - 2020)
Joshua Lederberg (1925 - 2008)
Robert Jastrow (1925 - 2008)
Alan Sandage (1926 - 2010)
George Abell (1927 - 1983)
Vera Rubin (1928 - 2016)
Joseph Kittinger (1928 - 2022)
Frank Borman (1928)
James Lovell (1928)
Murray Gell-Mann (1929 - 2019)
Maarten Schmidt (1929 - 2022)
E.O. Wilson (1929 - 2021)
Ed White (1930 - 1967)
Hugh Everett (1930 - 1982)
Stanley Miller (1930 - 2007)
Neil Armstrong (1930 - 2012)
John Young (1930 - 2018)
Edwin Aldrin (1930)
Frank Drake (1930) 
Don Walsh (1931)
Dian Fossey (1932 - 1985)
Sheldon Glashow (1932)
Steve Weinberg (1933 - 2021)
Arno Penzias (1933)
William Anders (1933)
Carl Sagan (1934 - 1996)
Eugene Cernan (1934 - 2017)
Bob Wilson (1936)
Heinz Pagels (1939 - 1988)
Donald Johanson (1943)
Tim White (1950)

I l'ambient social d'aquell període força normal i raonablement correcte i feliç, visibilitzat en les pel·lícules:

1949 On the town
!950 All about Eve 
1952 This is cinerama
          Singin' in the rain 
1953 How to marry a millionaire
         Gentlemen prefer blondes
1956 Bus stop 
1958 The long hot summer 
1959 Pillow talk 
1960 The apartment
1961 West Side story 
         The misfits
         Lover come back
         Breakfast at Tiffany's
1962 Days of wine and roses 
1963 It's a mad, mad, mad, mad World
1964 Man's favorite sport?
         Send me no flowers 
         Dr. Strangelove
         Fail safe 
1967 Barefoot in the park 
         Guess who's coming to dinner 
1968 2001: A space odyssey 
         Planet of the apes
         The party 
         Charly
1969 If it's tuesday, this must be Belgium 
1970 The out-of-towners
         Zabriskie Point
         Love story 

Aquests eren els Estats Units científics i avançats tecnològicament i socialment moderns dins dels límits d'allò intel·ligent i raonable, que m'agradaven quan era jove, ja que els veia com un país del futur i dels avenços de tot tipus dins de la normalitat, però tot això es va anar torçant, frustrant i corrompent  amb el pas dels anys i de les dècades i avui dia han arribat a una situació límit gairebé embogida, sobretot per part dels seus líders i dirigents polítics, econòmics, socials, ideològics i culturals arribant a una barreja dement d'idees exagerades, absurdes, irraonables, injustes i excesives i sense aturador, les arrels de les quals venen dels anys 1970s i fins dels anys 1960s i que, tot i els esforços recents per corregir-ho i intentar arreglar-ho i salvar el que es puguin, evidencien una profunda decadència i degeneració, combinats amb puritanisme, severitat, violència, brutalitat, maniqueisme i persistència de l'estructura perversa tot i canviar els papers d'uns i altres fins a la inversió de rols. 

Un viatge a Holanda en família

El pare, la mare i jo vam fer un viatge fins a Holanda l'estiu de 1994, concretament en cotxe i a l'agost. 

Ricard Lázaro pare i la seva esposa Nativitat Valls Costa a París, l'agost de 1994, la foto la vaig fer jo

Va durar diversos dies, i entre d'altres llocs vam passar per Lourdes, Futuroscope, Fontainebleau, Paris, Brussel·les, Flandes, Rotterdam, Amsterdam, Maastricht, Luxemburg, Ars i Sète. 

En aquesta i potser en posteriors entrades explicaré alguna cosa d'aquest viatge, que va tenir nombroses experiències i algunes anècdotes.  

Voltant per França

Hi ha països als qui he anat una sola vegada, d'altres en un parell d'ocasions com al Regne Unit i concretament a Londres l'agost de 1993 i pel pont de Tots Sants de 2011 i també a Polònia el juny de 2007 i el maig de 2011, i encara n'hi ha com Alemanya que hi he estat que recordi l'abril de 1973 i l'agost de 1980 quan encara era l'Alemanya Occidental i l'agost de 1994, l'agost de 1999 i l'agost del 2012, sense comptar unes escales en aeroport el maig de 2011 anant a Polònia en una de les quals a Frankfurt hi vaig estar una bona estona fora de l'avió. 

A prop de Montségur, solstici d'estiu de 1994

I escrivint això me n'adono que per motius de vacances acostumo a visitar els països a l'estiu normalment, i que per conèixer bé un país caldria veure'l en cadascuna de les quatre estacions, igual que caldria parlar l'idioma  com és el meu cas amb el castellà, francès i, no tant però també, l'anglès, entendre'l tot i no parlar-lo com l'italià i el portuguès, o tenir nocions de l'idioma com l'alemany o saber llegir el seu sistema d'escriptura com és el cas de tots els que usen l'alfabet llatí, com el turc, polonès, kinyarwanda i kirundi, però també el ciríl·lic del búlgar, el serbocroat i el rus, i l'hel·lènic del grec, tots els quals he practicat en algun moment. I que per anar pel món entenent-se amb la gent el més útil és l'anglès, l'actual idioma internacional, però ajuden molt el francès, el castellà i el portuguès que són llengües intercontinentals, i en un pla més restringit al context europeu l'alemany i l'italià i si un és capaç d'aprendre un idioma molt difícil i complicat, el rus. Si és té un bon domini de la llengua encara molt millor i en el meu cas a part del nadiu català els que domino bé i amb tota facilitat són el castellà i el francès, que parlo de forma espontània i he practicat moltíssim. 

Amb el grup de l'Agrupació Astronòmica d'Osona a l'Observatori del Pic-du-Midi de Bigorre, 8 de juliol de 1994

Però després de només dues sortides a Andorra (1968, 1969) el primer país estranger on vaig estar va ser França, l'abril de 1973, en el viatge de l'Institut Jaume Callís a Grècia, visitant 8 països europeus (França, Itàlia, Grècia, Bulgària, Iugoslàvia, Àustria, Alemanya Occidental i Suïssa) i passant-ne a prop de 4 més (Mònaco, San Marino, Albània i Hongria) on ja França va ser especial perquè hi vam passar amb l'autocar dues vegades, a l'anada i la tornada, i per zones diferents. 

A partir d'aleshores i a part de les vegades que vaig anar expressament a França, va ser un país que vaig visitar en tots els viatges per terra a Europa, la meva destinació gairebé única durant molts anys. Així el viatge amb cotxe, conduint nosaltres, amb el meu germà Xavier fins a l'Alemanya de l'Oest, que ell volia conèixer i jo tornar-hi, l'estiu de 1980, en els pocs dies que va durar va transcòrrer quasi tot per França, concretament el sud i l'est francès, i per a  nosaltres la visita a Alemanya es va limitar a una breu estança a Freiburg, no gaire lluny de la frontera francesa, però ja era Alemanya, l'objectiu que ens haviem proposat. 

El 1983 vaig entrar a França en dues ocasions, una amb la família fins a Perpinyà i la Catalunya Nord, i l'altre amb les germanes Imma i Meri en cotxe fins a Itàlia, i vam recórrer tota la França del sud, tot i que en aquesta ocasió sí que vam fer un llarg viatge per Itàlia, per Gènova i fins a Florència i Pisa, però vam tornar a fer un bon tros de França en el viatge de retorn, de manera que potser vam fer més kilòmetres per França que per Itàlia. 

De viatges de pas per França n'he fet molts, tots fins que el 1993 vaig anar a Londres, perquè hi vaig anar-hi en avió i sobrevolant França en les dues direccions, fins i tot a la tornada el pilot ens va informar per sorpresa que si voliem miressim per les finestres, que estavem passant per la vertical de Limoges. 

D'altres viatges amb destinació final exterior, però realitzats sobre tot per França per la grandària del país i pel fet de recòrre-la de sud a nord i de nord a sud, hi ha el de l'agost de 1994 amb els meus pares a Bèlgica, Holanda i Luxemburg i fent una molt breu incursió, per primer cop, a l'Alemanya ja reunificada, visitan Aachen, l'antiga capital de Carlemany. I encara aquest viatge va ser mixte, perquè vam anar a llocs de França que volíem veure, Lourdes, Futuroscope i Paris, i havent pujat pel centre-oest del país vam tornar per l'est, passant per Lyon, Ars i Sète. Per dies i per km va ser sobretot per França, ja que la resta va ser Brussel·les, Flandes, Rotterdam, Amsterdam, Maastricht, la citada Aachen i Luxemburg.

També amb l'AAO, a l'Aerospatiale de Tolouse amb el Concorde, 1996

L'any 1994 va ser el gran any de França per a mi. A més del viatge familiar a Holanda, a finals de juny vaig anar jo sol en cotxe fins a Montségur i a primers de juliol amb l'Agrupació Astronòmica d'Osona vam anar a Lourdes i a l'Observatori del Pic-du-Midi. Va ser un estiu molt francès. 

Amb l'Agrupació Astronòmica d'Osona vam tornar a França el 1996 en una ràpida visita a l'Aerospatiale de Tolouse, quan a la nit veiem al cel el cometa Hyakutake, i a l'estiu del 1997, visitant Futuroscope, on ja hi havia estat tres anys abans, en aquesta ocasió amb el cometa Hale Bopp visible, i l'agost de 1999 anant a veure l'eclipsi total de Sol de l'11 d'agost a Herbrechtingen (Alemanya), ocasió en que vam estar també a Ginebra, Zurich, Lucerna, visitant el CERN i el COI. I l'any 2003 també amb autocar amb l'AAO vam anar a Toulouse a visitar de nou i de forma més completa l'Aerospatiale de la ciutat, agafant-nos allà la terrible ona de calor d'aquell any.

A l'interior d'una estació espacial russa Salyut o Mir a l'Aerospatiale de Toulouse, 25 juny 2003

Amb l'Església he anat a Taizè, al centre de França, dues vegades: l'any 2005 amb Mn. Pere Oliva i un jovent del bisbat a fer-hi una estada d'una setmana, i el 2008 amb un gran grup la parròquia de Castellterçol, catequistes, families i joves, també amb Mn. Pere, una altre setmana. I encara a l'època en que era seminarista, no recordo bé quin any, potser el 2007 o 2009, vam anar també amb ell al sud de França, visitant St. Martí de Cuixà, el Canigó i una gruta d'un poble francès proper. Amb l'Hospitalitat de Lourdes de Vic vaig tornar per tercer cop a Lourdes, per primera vegada en una estança d'una setmana, el juny del 2006. 

I amb Stella Maris, l'Apostolat del Mar, en diversos creuers he passat per França, el juny de 2014 vaig volar fins a Marsella per agafar allà el vaixell, de titularitat francesa, Croissières de France, i passatge francès, fent la Missa per a ells i atenent-los en francès, i per a la tripulació en anglès, i després de tocar als ports de Gibraltar, Lisboa, Oporto i La Corunya, vam acabar la ruta a Calais, d'on vaig anar a París a agafar l'avió de tornada. I en dos creuers, ja espanyols, del 2016 i 2019, vam desembarcar en una de les parades a Villefranche, prop de Mònaco, Niça i San Remo. En realitat de tots els creuers que he fet només en el de 2012 pel Bàltic, del 2013 per Grècia, Turquia, Itàlia, Malta i Tunis amb desembarcament a Màlaga, i el de 2019 per Grècia i Turquia, no van fer parada en cap port francès. 

I segur que encara em deixo estades a França o amb l'ambient francès, per exemple quan amb l'AAO vam anar a Xina per veure l'eclipsi de Sol del juliol de 2009 a Wuhan, si bé l'anada la vam fer fent escala a Holanda i agafant KLM per anar d'Amsterdam a Pequín en 9 hores, a la tornada vam volar amb Air France, de Shanghai a Paris en 11 hores, vam passar unes hores a l'aeroport a Paris i després també va ser amb Air France el Paris - Barcelona.

En realitat després de Catalunya, i potser més que per Espanya, França és el país per on he viatjat més, tenint la sort de parlar bé el francès, perquè el vaig aprendre de noi, amb assignatura de francès des d'Ingrès de Batxillerat fins a Preuniversitari, un total de 8 cursos, 3 dels quals fets amb els Germans de La Salle, que essent un Orde d'origen francès com el seu sant fundador, tenien una cura especial en ensenyar particularment bé - perquè tot l'ensenyament que donaven era molt bó, d'una qualitat molt alta - la llengua, literatura i cultura francesa, i això m'ha servit molt no sols a França, Suïssa i Bèlgica sinó també per Àfrica i amb el tracte amb sacerdots africans i amb gent francesa o francòfona i en alguns casos d'altres nacionalitats i llengües.