RWANDA i BURUNDI 2007

El meu gran viatge pel món, junt amb el de Xina el 2009 i potser encara més per ser dos anys abans i durant molt més temps i molt menys turístic, va ser el que vaig fer a Rwanda entre finals de juliol i finals d’agost del 2007.

En companyia de Mn. Canisius Niyonsaba, vaig estar quasi un mes a Rwanda i 3 dies a Burundi.

Mn. Canisius Niyonsaba, a la dreta, amb el seu germà, en realitat
cosí, Innocent, tots dos sacerdots catòlics, a Kigali, agost de 2007

Una xerrada cap el novembre de 2004 o 2005 a Vic, de Mn. Joan Casas, que hi havia estat des de 1964 fins a 1990 com a missioner, em va entusiasmar per viatjar-hi, i per veure i viure Rwanda. Era tard per apuntar-me ja al viatge que ell feia a finals de desembre i primers de gener, però vaig pensar que el proper any hi aniria. 

Va ser el mateix Mn. Casas qui em va presentar a Mn. Canisius Niyonsaba el juliol de 2006, per tal que aquest sacerdot rwandès recent arribat es tragués el carnet de conduir a la nostra autoescola familiar a Calldetenes, com també perquè l'ajudès amb el català; el castellà ja el sabia perquè havia viscut un parell d'anys a Salamanca. 

Mentre es treia el carnet ens vam fer molt amics, a mi sempre se m'ha donat be i m'ha agradat el tracte amb estrangers i ell també s'havia embarcat en aquesta aventura de fer uns anys de sacerdot catòlic a Europa, mentre estudiava a la Universitat de Barcelona per doctorar-se en Teologia i en Antropologia. En principi jo volia anar amb Mn. Casas a finals d'any durant una setmana o quinze dies, però ell em va convencer que esperés i que hi anés amb ell a l'estiu un mes i mig. I el Nadal del mateix any 2006 va arribar a Catalunya des de França una seva parenta, la Françoise Uwizeyimana, que es va instal·lar a Manresa.

Recent arribat a Kigali, davant l'entrada de l'Hotel Mille Collines, on Paul Rusesabagina 
va aconseguir salvar a un gran nombre de tutsis, com es veu a la pel·lícula "Hotel Rwanda"

Era el primer viatge que feia fora d'Europa, si no tenim en compte la part asiàtica d'Istanbul i una excursió en autocar a Bursa l'abril del 2005. I nogensmenys que a l'Àfrica equatorial. Els preparatius de visats, vacunes i demés van durar força temps i els últims dies de juliol agafavem l'avió de Barcelona a Brussel·les, on vam pasar tota una nit a l'aeroport com vam poder al costat d'un bar, i d'allà amb Air Brussels, l'antiga Sabena, vam marxar cap a Kigali, la capital, en un viatge de moltes hores. 

Pels camins i carrers de Rwanda, primers d'agost del 2007

No era una estança turística, no tenia lloc a hotels, sinó que estava previst allotjar-me en parròquies, començant a Kigali per St. Paul Accueil i més tard la Procure. Tampoc vaig visitar els llocs turístics, els Virunga i els goril·les, el parc nacional d'Akagera amb fauna africana, les cataractes Rusumo... res d'això i ni tan sols vam anar al santuari de Kibeho, tot i que a mi em feia il·lusió visitar-lo, però no estava en la nostra ruta. Era un viatge per estar a Rwanda i viure amb els rwandesos, viatjant pel país en automòbil, coneixent gent, parlant en francès i compartint la vida d'allà en horaris, menjars, costums...

Els turons de Rwanda, al fons el riu Nyabarongo 

Rwankuba, un poble a la carretera, de camí cap a Ruli

La germana Rosa, una monja de Girona, missionera a Ruli durant moltes dècades

Va ser molt extens i molt variat. És difícil resumir-ho. Vaig portar un diari de l'estança i dels viatges en una llibreta, i de retorn a casa, explicar el que havia vist i après sobre els fascinants països de Rwanda i Burundi en el cor d'Àfrica em va necessitar 4 conferències amb presentació de Power Point d'una hora cadascuna a l'Agrupació Astronòmica d'Osona, seguides per molta gent i amb molt interès, on vaig procurar explicar aquesta zona dels Grans Llacs africans, la seva geografia, flora i fauna, història, cultura, etnografia, les guerres i el genocidi de 1994 i la situació actual. També en vaig fer alguna xerrada més, diferent, des d'una altre perspectiva, a un parell de pobles de la comarca d'Osona i a resultes d'això alguns més es van animar a anar-hi, en algun cas amb el mateix Mn. Canisius mig any després. El cert és que la diòcesi de Vic en concret i Catalunya i fins Espanya en general tenen molta relació amb Rwanda i Burundi en general i amb les esglésies rwandeses en concret.   

Rwanda Nziza, la Bella. Com et diuen al marxar "Dukunda abagaruka!" (Estimem els qui tornen)