Viatjar sempre és interessant, tant si es fa a prop com si es fa lluny. És un moment intens i diferent de la vida. El viatge trenca la rutina, introdueix la novetat i l'aventura, normalment es viu amb alegria, et pot fer feliç o donar moments de felicitat i com a mínim és distret i divertit. En moltes ocasions fa realitat els teus somnis o almenys et permet veure de primera mà la realitat dels teus coneixements i lectures. Fins s'ha arribat a dir que viatjar a Terra Santa és com un 5è Evangeli, perquè et permet experimentar personalment la Terra de Jesús i de la Bíblia, tenir vivències i després records dels llocs i paisatges de l'Antic i el Nou Testament. Quan es diu Jerusalem, Betlem, Nazaret... són ciutats i pobles on has estat i viscut, ni que sigui unes hores tan sols. Ja no és el mateix, ja no com si fos un mer concepte deixat a la imaginació o les referències fotogràfiques o pictogràfiques.
I és que viatjant coneixes l'ambient i d'alguna manera, si hi ha sort, l'essència del lloc i de la gent, la tradició que encara es manté de generació en generació i que fa de cada lloc únic. Com de cada temps, també, però això és ja una altre història.
Per viatjar s'ha de somiar fer-ho, voler fer-ho, poder fer-ho, saber fer-ho i finalment fer-ho. No és tan fàcil com pot semblar. D'entrada, a part del ja dit, cal tenir l'oportunitat, la possibilitat, els mitjans, la voluntat ferma, la capacitat de realització per materialitzar-ho, fins i tot s'han de vèncer algunes pors...
D'antic ja s'ha dit que fins i tot el viatge més llarg comença amb una primera passa. I Aristòtil constatava: "Començar ja és més de la meitat de tot"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada