ANDORRA 1968, 1969 i 1996

Encara que sembli mentida, només recordo haver estat 3 vegades a Andorra, tot i que no estic segur si en una ocasió tornant de França jo sol l'any 1994 ho vaig fer per Andorra, però només de pas i gairebé sense parar, i encara això és dubtós. 

El meu pare al santuari de la Verge de Meritxell, Andorra, en un viatge que vam fer junts l'any 1996.
La foto és feta meva i va ser la del recordatori de la meva ordenació com a sacerdot anys més tard. 

El primer cop que vaig anar a Andorra va ser amb autocar, amb el col·legi de La Salle Manlleu, en una excursió d'un dia més o menys l'abril de 1968. No queden fotos del fet o almenys jo no les tinc i tampoc en tinc massa record, a part del fet que el vaig fer. 

La segona vegada va ser un viatge de tota la família per visitar Andorra a principis de juny de 1969. D'aquest sí que s'han conservat moltes fotos i a més va ser un viatge molt significatiu, com el quatre anys posterior per Europa que dona origen a aquest blog. Va ser també un viatge mític, si bé en aquest cas a nivell familiar. 

Era la primera vegada que la meva família sortia d'Espanya, apart del fet quasi anecdòtic que el meu pare havia fet el 1968 un viatge a Llívia amb part de la família - jo no hi vaig participar - passant uns quants km de carretera per territori francès. 

El viatge es va fer amb el cotxe Singer Vogue Caravan que el meu pare havia comprat de segona mà, però gairebé nou, l'agost de 1968. Aquí estem al port d'Envalira, nevat. La foto la vaig fer jo, amb una  màquina de fotografiar  Yashica que m'havien regalat per Reis el gener d'aquell any. Primers de juny de 1969.

Tot i l'època de l'any, quasi al final de la primavera, feia fred, vam trobar neu i va arribar a mig nevar o caire aiguaneu i tot. Va ser tota una experiència, de sortir del país i estar al que llavors era realment un país estranger, o així ho veiem, tot i l'agradable sorpresa, o no tanta perquè ho sabíem però sempre és bo comprovar-ho de primera mà, de que es parlava català, que era l'idioma oficial i que es veia en rètols, indicadors i anuncis, cosa que aquells anys a Catalunya no passava, ja que tot o quasi era en castellà, i fins els noms oficials dels pobles en moltes ocasions arribaven a estar traduïts o mig traduïts al castellà, com ben a prop nostre "Folgarolas", "San Julián de Vilatorta", "Vich", "Mercado del Ram"...Per això visitar Andorra, on el català estava plenament normalitzat de forma oficial i en públic, va ser una experiència refrescant, rejovenidora, europea i de llibertat. I la vam viure molt intensament, gaudint-la tots. 

És estrany les poques vegades que he anat a Andorra, tenint-la tant a prop, i havent anat tantes vegades a França, i fins ara no me n'havia donat massa compte.