LLIBRES

De llibres de viatges, en recomano uns pocs: 

Manual del imperfecto viajero (1972) - Fernando Díaz-Plaja (1918 - 2012) 

           Un llibre petit, molt ben escrit, ple d'anècdotes interessants, tot ell amb un to simpàtic i naturalment divertit. Aquest llibre va ser el que un cop tornats a casa ens va permetre entendre l'estrany comportament l'any 1973 d'unes dones als carrers de Sofia, la capital de Bulgària, quan els hi vam demanar una direcció... Del mateix autor i tot i que no són propiament de viatges sinó d'estances a l'estranger i de psicologia dels pobles i caràcters nacionals, també serveixen els de la sèrie "El ... y los 7 pecados capitales", on es retraten l'espanyol, francès, italià, els d'USA... que permeten entendre moltes coses. 

Los inocentes en el extranjero (The Innocents Abroad, 1869) - Mark Twain (1835 - 1910) 

                Una altra joia de llibre dels viatges, un conjunt de cròniques humorístiques del llarg viatge que aquest escriptor nord-americà va fer en grup a Europa i a Terra Santa. Amb un estil molt peculiar explica unes vivències molt originals que sovint arriben a la sàtira i a la caricatura, però que realment són observacions autèntiques molt perspicaces, no sols pintoresques sinó d'un caire extraordinari per la seva sagacitat. I que no han perdut actualitat: en un viatge a Istanbul el 2005 vaig poder comprovar que la seva descripció dels banys turcs de la llavors capital otomana, que encara recordava d'haver-ho llegit, s'ajustava molt a la realitat tot i els seus trets, igual com per Jordània el 2010 en una situació similar a una del llibre, em va venir a la memòria allò que explicava ell al respecte, cosa que em va tranquil·litzar bastant. El mateix es pot dir d'altres experiències per diversos països, encara avui et trobes amb coses semblants a les que ell explica, tot i que sovint exagerant-les en ares de l'efecte sobre el lector. Molt recomanable. 

Tres hombres en una barca (Three Men in a Boat, 1889) i Tres ingleses en Alemania (Three Men on     the Bummel, 1900) de Jerome K. Jerome (1859 - 1927) 

            Dos llibres que parlen del recorregut que fan tres amics junts, en un cas pel riu Tàmesi i amb un gos i en el segon en bicicletes per la Selva Negra. El primer pretenia ser una descripció seriosa d'un viatge, amb apunts patriòtics i sentimentals, però les observacions humorístiques, les situacions involuntàriament còmiques i un cert aire general de comèdia van prevaldre i van situar al seu autor com un dels grans mestres de l'humor anglès, a l'alçada de P.G. Wodehouse i dels més grans en aquest camp, i és que el llibre és realment tot un encert. La segona és una comparació entre anglesos i alemanys i una descripció benintencionada i en clau de bon humor de l'estil de vida alemany, ben net i ordenat, disciplinat i molt controlat. Les situacions amb la bicicleta i els apunts de les poblacions que visiten també tenen valor per elles mateixes. El segon llibre el vaig llegir a trossos abans d'anar a dormir, per distreure'm i agafar el son, en el darrer creuer marítim que he fet, a la tardor de 2019.   

No hay sitio en el Arca (No Room in the Ark, 1959) d'Alan Moorehead (1910 - 1983) 

            Un llibre de viatge per Àfrica molt interessant, creuant el continent en sentit longitudinal, en una època en que finalitzava el temps colonial. Molt realista i objectiu, parla de gent i cultures, de fauna i altres elements típics, amb alguns tocs històrics. Observacions molt ben fetes, com aquella que diu que en un lloc d'Àfrica central van observar un grup de nadius ballant la seva dansa tradicional, probablement pel que explica eren tutsis fent l'Intore, i que els va semblar espectacular, amb aquelles vestimentes i aquells salts guerrers...però, afegeix, al cap d'una estona van veure als components del mateix grup, amb vestits esportius, anant a jugar un partit de futbol, i li van semblar que estaven molt més naturals en aquesta activitat. Moltes pinzellades així, que conformen un llibre de viatge molt sincer i molt del qual encara serveix avui dia. 

¡Vamonos al Oeste! (We Went Thataway,  1949) de H. Allen Smith (1907 - 1976) 

        Un recorregut per l'Oest d'Estats Units poc després de la Segona Guerra Mundial, ple d'anècdotes de tota mena, totes en principi verídiques. El viatge va ser fet precisament per veure com era realment aquesta part del gran país, quina era la seva cultura, el mode de vida de la seva gent , les novetats i les seves tradicions, sempre buscant l'autenticitat, tot i que d'una manera bastant simpàtica i humorista. Sense altre pretensió que reflectir la realitat i la veritat del que veuen ell i la seva esposa, és un llibre força divertit ja des del seu plantejament i especialment per la seva visió lúcida i bastant a ras de terra de tot, per desmitificar el molt mitificat Oest de les pel·lícules i les sèries de TV nord-americanes de mitjans del segle XX. 

                     

Ja anant més lluny, dos llibres medievals, A través del Islam (s. XIV) d'Ibn Battuta (1304 - 1368/77) i el Llibre de les meravelles del món (c. 1300) de Marco Polo (1254 - 1324), entre d'altres.