No he estat mai als Estats Units, tot i la possibilitat una mica utòpica que vaig tenit d'anar-hi a l'estiu de 1971 que ja he explicat en altres llocs, nitampoc a cap lloc d'Amèrica del Nord ni del Sud, tot i que l'any 2018 em va sortir l'oportunitat de volar a la Martinica per travessar l'Atlàntic retornant amb un creuer com a capellà de la tripulació, cosa que tampoc es va concretar, els meus viatges s'han limitat a Europa, Àsia i Àfrica, el Vell Món, no coneixent personalment res del Nou Món, encara que a l'any 2008 vaig intentar anar a Austràlia per a la Jornada Mundial de la Joventut a Sydney, viatge que no va poder ser i aquest impediment va ser providencial perquè quedant-me aquí vaig poder acompanyar el meu pare en els seus últims moments . De manera que les coses si passen o no passen cada cop estic més convençut que és per alguna raó.
 |
| Bell-X2 acabat d'aterrar a la base Edwards (1952) |
Però tot i no haver-hi anat mai hi va haver una època en que m'agradaven molt els Estats Units, concretament els dels anys 1950s i 1960s, sobretot en la primera meitat d'aquesta segona dècada, però en algunes coses, com en ciència i tecnologia, fins als primers anys 1970s, en sentit molt ampli el que els historiadors occidentals solen anomenar "els 30 grans anys" des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la gran i duradora crisi de mitjans dels 70s, és a dir entre 1945 i 1975, amb les excepcions de les guerres de Corea 1950-53 i de Vietnam 1964-73, i el punt molt crític i realment molt perillós, però afortunadament breu i passatger de la crisi dels míssils de Cuba de l'octubre de 1962, que va quedar només en un gran ensurt.
Els mateixos nord-americans solen dir que la millor època del seu país van ser els mandats presidencials de Dwight D. Eisenhower (1953 - 1961) i de John F. Kennedy (1961 - 1963), però l'elecció, després d'un any de president, de Lyndon B. Johnson front a Barry Goldwater el 1964 va suposar un brusc canvi d'inici del final d'aquell temps que es va veure continuat per l'accident mortal de l'Apollo 1 el gener de 1967 i pels assassinats de M.L. King i Robert Kennedy l'abril i el juny de 1968 i encara pel estrany accident mortal de Chappaquiddick el juliol de 1969 en que va morir ofegada al mar Mary Jo Kopechne, la secretaria d'Edward Kennedy, que anava amb ella en el cotxe i que va posar punt i final a les aspiracions presidencials de l'últim dels Kennedy i a tota una època, donant encara uns avisos més amb els assassinats de la família Manson a Los Angeles l'agost de 1969, en els que entre altres va resultar morta l'actriu Sharon Tate embarassada, així com l'accident de l'Apollo 13 l'abril de 1970, tan simbòlic, i les morts d'estudiants universitaris de la Kent State Univesity d'Ohio per trets de la guàrdia nacional pocs dies després, que van portar a concloure a diversos experts que "el recreu s'havia acabat", com van declarar públicament comentant la tràgica notícia. Acabava tota una època feliç i esperançada i en començava una altre de diferent, que va durar molt més, fins arribar a la tremenda crisi social, política, ideològica i cultural dels Estats Units actuals, realment caòtics i com embogits, arribant al màxim tot el pitjor d'uns símptomes que es remunten com a mínim a mitjans dels 60s, però que es van anar agreujant cada cop més als anys 1970s i sobretot als 1980s i no han parat d'empitjorar fins a la catastròfica situació actual d'aquest país i, de rebot, de tot Occident, un desastre sense precedents i sense cap paliatiu.
L'època bona i potser la millor de la Història dels Estats Units:
1945 Bomba atómica a Alamogordo
Conferència de S. Francisco,
l’ONU
1946 Primera foto de la corbatura de la Terra
 |
| Primer llançament d'una V-2 des de White Sands, 1946 |
1947 Un avió X-1 supera per primer cop la barrera del so de velocitat
Els ovnis
1948 Observatori de Mt. Palomar amb el gran telescopi
Hale de 5 m de diàmetre
Clortetraciclina
 |
| Inauguració del Observatori Palomar i el telescopi Hale de 5 metres, 3 juny 1948 |
1949 OTAN
Berkeli 97
Sals de liti
1950 Califoni 98
1952 Edifici de l’ONU a New York
Bomba d’hidrogen Ivy Mike
Einsteni 99
Eritromicina
 |
| Edifici de l'ONU a Nova York, 1952 |
1953 Experiment de Stanley Miller i Harold Urey
Fermi 100
Discurs Àtoms per la Pau del president Eisenhower
1955 Conferència i Premis Atoms for Peace
Mendelevi 101
Clorpromazina a USA (a Europa des
de 1952)
1956 Vancomicina
1957 Rifampicina
1957-1958 Any Geofísic Internacional
1958 NASA
Cinturons de radiació de Van Allen
El submarí nuclear Nautilus navega sota el gel del Pol Nord
 |
| El submarí nuclear Nautilus a Nova York abans de creuar sota els gels del Pol Nord |
1959 Alaska i Hawaii, nous Estats USA
El submarí Skate emergeix al Pol Nord
Tractat Antàrtic
Introducció dels nitromimidazoles
1960 Projecte Ozma de radioescolta estel·lar a Green Bank
Satèl·lits meteorològics i de comunicacions
Salt humà des d’un globus a l’estratosfea
Un batiscaf amb 2 tripulants arriba al fons de la Fossa de les Marianes
Un submarí nuclear circumnavega el món en immersió per la ruta magallánica
Sintesi i introducció de la meticilina
1960-1964 Radiofonts quasi-estel·lars, els quàsars
1961 Discurs del president Kennedy comprometen el pais a anar a la Lluna
Conferència de Green Bank i fórmula de Drake
Lawrenci 103
Introducció de l’ampicilina
1962 Fira de Seattle
Mariner 2 a Venus
Discurs de Kennedy "Vam escollir anar a la Lluna"
Introducció de l’àcid nalidixic
1963 Gran radiotelescopi d’Arecibo
Telèfon Roig (en realitat un teletip) directe Washington - Moscou
Kennedy proposa una missió conjunta EE.UU.-U.R.S.S. a la Lluna
Gentamicina
1964 Predicció dels quarks
Introducció de les cefalosporines
1965 Fira de New York
La radiació de fons de micrones cósmica, el Big Bang
Mariner 4 a Mart
Satèl·lit geoestacionari Early Bird
Primera sortida nord-americana des d’una nau en òrbita
1967 Tractat de l’espai
1968 Apollo 8, primera tripulació en òrbita lunar
1968/69 Trobats els quarks a l’SLAC
1968/1970 Signatura i entrada en vigor del Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears
1968-1972 Viatges tripulats a la Lluna
1969 Condon Report
1969-1972 Alunizatges tripulats, un total de 6 missions amb 12 llunautes
Alguns personatges d'aquells Estats Units, que miraven al futur i a l'Univers:
Harlow Shapley (1885 - 1972)
Chesley Bonestell (1888 - 1986)
Edwin Hubble (1889 - 1953)
Dwight D. Eisenhower (1890 - 1969)
Walter Baade (1893 - 1960)
Harold C. Urey (1893 - 1981)
Norbert Wiener (1894 - 1964)
Fulton J. Sheen (1895 - 1979)
Fritz Zwicky (1898 - 1974)
Enrico Fermi (1901 - 1954)
Linus Pauling (1901 - 1994)
Edward U. Condon (1902 - 1974)
John von Neumann (1903 - 1957)
George Gamow (1904 - 1968)
Karl Jansky (1905 - 1950)
Gerard Kuiper (1905 - 1973)
Willy Ley (1906 - 1969)
James Webb (1906 - 1992)
Fred Whipple (1906 - 2004)
Lyndon B. Johnson (1908 - 1973)
Jesse Greenstein (1909 - 2002)
J. Allen Hynek (1910 - 1986)
William Pickering (1910 - 2006)
Carl Seyfert (1911 - 1960)
Luis Walter Alvarez (1911 - 1988)
Alfred Fowler (1911 - 1995)
Grote Reber (1911 - 2002)
John Wheeler (1911 - 2008)
Wernher von Braun (1912 - 1977)
Glenn T. Seaborg (1912 - 1999)
Richard Nixon (1913 - 1994)
James Van Allen (1914 - 2006)
Martin Gardner (1914 - 2010)
Philip Morrison (1915 - 2005)
Charles Townes (1915 - 2015)
Stephen H. Dole (1916 - 2000)
John F. Kennedy (1917 - 1963)
Richard Feynman (1918 - 1988)
Walter Sullivan (1918 - 1996)
Isaac Asimov (1920 - 1992)
Joseph Walker (1921 - 1966)
Cornell H. Mayer (1921 - 2005)
John Glenn (1921 - 2016)
Alan Shepard (1923 - 1998)
Charles Yeager (1923 - 2020)
Freeman J. Dyson (1923 - 2020)
Joshua Lederberg (1925 - 2008)
Robert Jastrow (1925 - 2008)
Alan Sandage (1926 - 2010)
George Abell (1927 - 1983)
Vera Rubin (1928 - 2016)
Joseph Kittinger (1928 - 2022)
Frank Borman (1928)
James Lovell (1928)
Murray Gell-Mann (1929 - 2019)
Maarten Schmidt (1929 - 2022)
E.O. Wilson (1929 - 2021)
Ed White (1930 - 1967)
Hugh Everett (1930 - 1982)
Stanley Miller (1930 - 2007)
Neil Armstrong (1930 - 2012)
John Young (1930 - 2018)
Edwin Aldrin (1930)
Frank Drake (1930)
Don Walsh (1931)
Dian Fossey (1932 - 1985)
Sheldon Glashow (1932)
Steve Weinberg (1933 - 2021)
Arno Penzias (1933)
William Anders (1933)
Carl Sagan (1934 - 1996)
Eugene Cernan (1934 - 2017)
Bob Wilson (1936)
Heinz Pagels (1939 - 1988)
Donald Johanson (1943)
Tim White (1950)
I l'ambient social d'aquell període força normal i raonablement correcte i feliç, visibilitzat en les pel·lícules:
1949 On the town
!950 All about Eve
1952 This is cinerama
Singin' in the rain
1953 How to marry a millionaire
Gentlemen prefer blondes
1956 Bus stop
1958 The long hot summer
1959 Pillow talk
1960 The apartment
1961 West Side story
The misfits
Lover come back
Breakfast at Tiffany's
1962 Days of wine and roses
1963 It's a mad, mad, mad, mad World
1964 Man's favorite sport?
Send me no flowers
Dr. Strangelove
Fail safe
1967 Barefoot in the park
Guess who's coming to dinner
1968 2001: A space odyssey
Planet of the apes
The party
Charly
1969 If it's tuesday, this must be Belgium
1970 The out-of-towners
Zabriskie Point
Love story
Aquests eren els Estats Units científics i avançats tecnològicament i socialment moderns dins dels límits d'allò intel·ligent i raonable, que m'agradaven quan era jove, ja que els veia com un país del futur i dels avenços de tot tipus dins de la normalitat, però tot això es va anar torçant, frustrant i corrompent amb el pas dels anys i de les dècades i avui dia han arribat a una situació límit gairebé embogida, sobretot per part dels seus líders i dirigents polítics, econòmics, socials, ideològics i culturals arribant a una barreja dement d'idees exagerades, absurdes, irraonables, injustes i excesives i sense aturador, les arrels de les quals venen dels anys 1970s i fins dels anys 1960s i que, tot i els esforços recents per corregir-ho i intentar arreglar-ho i salvar el que es puguin, evidencien una profunda decadència i degeneració, combinats amb puritanisme, severitat, violència, brutalitat, maniqueisme i persistència de l'estructura perversa tot i canviar els papers d'uns i altres fins a la inversió de rols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada