D'un viatge en cotxe, un Seat 850, amb el meu germà Xavier a França i Alemanya, l'agost de 1980. Jo, acabat de tornar del servei militar pocs mesos abans, ell l'última sortida que podia fer a l'estranger, amb passaport, ja que al 1982 li tocava fer el servei militar.
La nota de despeses, que casualment s'ha conservat, escrita a mà amb ploma, diu així:
Xavier
Louhaus, 10 000 pessetes = 545 francs
2 cafès amb llet, 8 francs
pa i croissants, 10 francs
bossa de pau, 3 francs
Mouchard vi, 54 francs
gasolina, 50 francs
Frontera alemanya, 10 000 pessetes = 242 marks
Freiburg camping, 13'80 marks
telèfon, 2'60 marks
cerveses, 5'20 marks
galetes i cacauets, 2 marks
Sélestant berenar (saltxitxa i patates fregides) 28 francs
Belfort 57 francs, gasolina ple
14 francs, 4 llaunes de beguda
Vienne Gasolina, 64'80 francs
En ruta 17'50 francs, beguda
55 francs, gasolina
Montpellier 22 francs, Autopista
Sigean 24 francs, Autopista
Dinar a Perpignan 35 francs
Cal explicar que vam marxar amb el cotxe amb la intenció d'arribar-nos a través de França fins Alemanya, on el meu germà no hi havia estat mai i on jo hi havia estat breument el 1973 en el mític viatge i a tots dos ens feia molta il·lusió arribar-nos.
Al principi, planejant el viatge, vaig pensar que ens podriem arribar idealment fins a Suècia, travessant tota l'Alemanya Occidental de sud a nord i potser fent una petita incursió a Holanda al anar o al tornar, per conèixer-la i així acabar de tenir una visió dels països nòrdics - que això eren per nosaltres - i després per Dinamarca, que també ens feia ganes de veure-la, a Suècia, que en aquella època per a nosaltres era com un ideal, una mena de paradís, passant per Malmö, Göteborg, Uppsala, fins a Estocolm i tornar. Però la realitat dels dies disponibles i sobretot dels diners amb que comptavem, es va imposar i vam haver de conformar-nos en entrar a Alemanya de l'Oest molt breument, tant sols Freiburg i voltants, veure una mica com era, copsar l'ambient i retornar de seguida, o sigui fer la major part del viatge per carretera per l'est i el sud de França, quasi sense parar.
La nota aquí publicada és la del meu germà, jo en tenia una altre de igual o similar però vaig gastar sobretot a la primera part del viatge, a l'anada, i o no s'ha conservat o no l'he trobat. Al final vam tenir de limitar-nos a 3 o 4 dies en total. Vam sortir carregats d'entrepans, bosses d'aliments i carmanyoles de casa. Conduïem gairebé sense parar, tornant-nos ell i jo al volant, fins i tot quan un dormia al seient de darrera del 850 l'altre seguia conduint durant la nit. En alguna ocasió, sobretot a la tornada, vam dormir en benzineres i àrees de servei d'autopista. La única ocasió en que vam dormir relativament bé va ser al camping de Freiburg, on jo vaig poder probar de nou el meu alemany, après de forma autodidacta amb uns discos Assimil l'any 1969 - abans que l'anglès!, però després del francès après a l'escola - i que ja m'havia servit en el viatge de 1973 per Àustria, el sud de la RFA i Suïssa, i encara el tenia força útil.
Sort que vam ser prudents... Els diners ens van arribar just per poder tornar a casa i l'endemà o l'altre d'haver retornat, aquell Seat 850 es va espatllar de forma definitiva i irreversible. Sort que no ens va deixar tirats pel camí, en aquell viatge a l'aventura, sense recorregut ben definit i amb l'únic objectiu d'assolir Alemanya.
El pla d'arribar-nos fins a Suècia, que ja tenia aquell any 1980 i d'abans - ho havia pensat el 1978 i encara el 1977, però tenia la "mili" pendent i el passaport deixava de tenir validesa - va quedar ajornat a espera de temps millors per fer-lo, en el meu cas vaig ser a Copenhague (dues vegades, sortida i final) i Estocolm (un dia) en un creuer pel Mar Bàltic amb Costa, l'agost del 2012, és a dir 32 anys més tard...
També va quedar irrealitzable, per superar ja l'edat, un altre pla d'usar per un mòdic preu fix una tarja ferroviaria juvenil d'estudiants universitaris per recorrer amb tren amb kilòmetres il·limitats tota Europa fins a Finlàndia i uns quants països de l'Est que també hi estaven inclosos, com Hongria i no sé si també Txecoslovàquia. Però el juliol de 1980 vaig fer 26 anys i aquest Euro-Rail o un nom semblant era només fins als 25 anys.
En definitiva, el de 1980 va ser un viatge precari i "al que sortís", però molt viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada