Una trentena llarga de països visitats.
Fent memòria, resulta que he estat en una trentena i escaig de països al llarg dels anys. Quan fa més gust i es valora més viatjar és de jove, com fins ara feia el jovent actual, però en el meu cas exceptuant l'inoblidable viatge a Grècia pel sud i centre d'Europa de 1973, amb 18 anys, resulta que quan més he viatjat és de gran. I viatjar de gran també té el seu encant.
Faig una relació dels països estrangers on he estat i de l'any en que els vaig visitar per primera vegada:
1968 Andorra
1973 França, Mònaco, Itàlia, Grècia, Bulgària, Iugoslàvia, Àustria, Alemanya Occidental, Suïssa
1983 (Mònaco)
1993 Regne Unit
1994 Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya (unida)
2005 Turquia (i Àsia)
2007 Polònia, Rwanda, Burundi, (Kenya), Vaticà
2009 Xina
2010 Israel, Jordània, Palestina
2012 Dinamarca, Suècia, Estònia, Rússia
2013 Malta, Tunis
2014 Gibraltar, Portugal, Croàcia, Bòsnia-Herzegovina
En alguns d'aquests països, com a França, hi he estat moltíssimes vegades, una dotzena o més, ja de pas cap a altres països (RFA, Itàlia, Benelux, Suïssa...) ja en viarges dirigits a llocs de la pròpia França (Lourdes, Futuroscope, Toulouse, Taizé...). D'altres com a Bulgària i uns quants més, només hi he estat un sol cop.
Hi ha països on no hi podré tornar mai, com Iugoslàvia o l'Alemanya de l'Oest, perquè ja no existeixen com a tals. El cas de Kenya l'he posat entre parèntesi perquè vaig estar moltes hores a l'aeroport de Nairobi, de nit, però sense baixar de l'avió, que feia el recorregut Kigali - Brussel·les amb parada allà. D'Alemanya també puc citar que no va ser fins el 2012 que vaig estar en territoris de l'antiga RDA (Warnemünde i voltants). Gibraltar per les seves peculiaritats el compto a part del Regne Unit. D'altra banda, segons com es miri, podria dir que he estat també a 3 països més: Macedònia, Sèrbia i Eslovènia, que aleshores formaven part de Iugoslàvia, en un viatge de sud a nord el 1973. D'Albània només vam estar a un port el mateix 1973, però era a la matinada i jo estava dormint, si bé el meu pare i el meu germà Jordi si que van veure des de dalt del vaixell les instal·lacions portuàries i les duanes; d'Hongria al mateix 1973 només vam estar a la frontera perquè contra el que teniem previst, no ens van deixar entrar i vam tenir que tornar a Iugoslàvia, per això no la compto. El 1973 vam passar també per Mònaco però de forma molt breu, sols de pas i sense baixar de l'autocar, per això he preferit comptar-lo en una segona vegada el 1983 on sí que el vam visitar amb les meves germanes Imma i Meritxell, estant-hi unes hores. En el mateix viatge mític de 1973, anant de Venècia cap a Bari i Brindisi, vam veure de relativament a prop la muntanya on hi ha San Marino, però anavem relativament justos de temps i ni tan sols hi vam passar. No el compto, com tampoc compto que des de més d'un lloc de Rwanda vaig veure la República Democràtica del Congo (a Cyangugu veient Bukavu i al lloc de la frontera dels 3 països al riu Ruzizi) i des de Burundi em van ensenyar des de uns llocs privilegiats de l'est del país, prop de Murore, el paisatge de Tanzània. Però no els compto perquè no vaig creuar la frontera ni vaig posar el peu a aquests països, sols la vista.
En resum, gràcies a Déu durant tots aquests anys he pogut viatjar força per Europa, incloent també molts llocs d'Espanya a partir d'una estança d'unes setmanes a Madrid passant per Saragossa, per unes oposicions del meu pare en que va guanyar amb el numero u de la seva promoció l'agregaduria de Matemàtiques, el juny de 1963. I he viatjat a alguns punts d'Àsia (Turquia zona asiàtica, Xina, Israel, Jordània i Palestina) i d'Àfrica (Rwanda, Burundi, Tunis) però no he estat mai a Amèrica ni a Oceania.
El primer viatge en vaixell va ser al ferry Brindisi (Itàlia) - Patràs (Grècia) l'abril de 1973. Però el primer creuer no va ser fins l'agost del 2012 amb el Costa Fortuna pel Mar Bàltic. I el primer servei com a capellà de Stella Maris, l'Apostolat del Mar, va ser amb el vaixell Zenith de Pullmantur durant 15 dies d'Atenes a Màlaga, passant per les illes gregues de Santorini i Mykonos, per Marmaris, Izmir i Istanbul a Turquia i per Sicilia, Malta i Tunis, l'octubre - novembre de 2013.
El primer cop que vaig agafar un avió va ser en un vol d'Iberia Barcelona - Madrid i retorn a la tardor de 1976. El primer vol a l'estranger va ser a Londres l'agost de 1993. I el primer vol llarg el Barcelona - Istanbul de l'abril de 2005, i molt llarg el Brussel·les - Kigali del juliol-agost del 2007 amb Air Brussel·ls (l'antiga Sabena) seguit de prop del Amsterdam - Beijing amb KLM del juliol de 2009, si bé el més llarg de tots va ser el Shanghai - París (12 hores) de retorn del mateix viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada