La costa sud de França, Mónaco, tota Itàlia primer d'oest a est i després de nord a sud, la frontera marítima d'Albània en una escala del vaixell transbordador, bona part de Grècia, l'est de Bulgària, Iugoslàvia de sud a nord, una frontera d'Hongria on no ens van deixar entrar, de nou per Iugoslàvia d'est a oest, Àustria d'un cantó a l'altre, tot el sud de l'Alemanya Occidental, Suïssa de nord-est a sud-oest, i l'oest de França de nord a sud.
Això suposava llargues jornades d'autocar de dia i en ocasions també de nit, com quan vam fer Venècia - Brindisi en una nit, dormint tots en l'autocar excepte uns quants que estavem desperts amb el conductor que només feia les parades reglamentàries i s'hi tornava a posar. Vam passar prop de San Marino, però només vam veure la muntanya a la llunyania i gairebé ja de fosc, una cosa semblant al que ja ens havia passat amb Mónaco, gairebé vist i no vist ja que el nostre autocar o no s'hi va aturar o ho va fer un temps molt breu, una de les parades que feiem de tant en tant per estirar les cames, prendre alguna cosa en algun bar i anar al lavabo, normalment aprofitant els descansos del conductor, però també amb alguna parada extra quan algú ho demanava per alguna urgència seva. A Iugoslàvia ens va tornar a passar, que vam fer la major part d'una nit dins de l'autocar fins que vam trobar un lloc per parar, prendre alguna cosa i dormir una mica. No era l'habitual però era bastant freqüent. Amb l'afegit que quasi sempre que dormiem fora ho feiem en campings o en albergs.
I a més les llargues caminates per visitar ciutats o veure recorreguts monumentals històrics. No és d'estranyar que sovint estiguessim cansats i dormissim o almenys descansessim també de dia mentre l'autocar continuava la seva ruta.
Però a canvi vam gaudir de Niça, Milà, Venècia, Bari, Brindisi, Olimpia, Atenes i el Pireu, Tessalònica, Sofia, Belgrad, Novi Sad, Graz, Viena, Munic... van ser només algunes de les moltes ciutats europees que vam conèixer i on hi vam poder veure i viure moltes coses. Va valdre la pena.
(entrada del 13 d'octubre de 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada