La segona ocasió va ser amb cotxe i amb les meves germanes Imma i Meritxell l'any 1983, quan vam recorrer el sud de França, vam visitar Mònaco i després Gènova, on vam dormir a un alberg d'estudiants tot i que jo ja tenia 28 anys, vam seguir per les autopistes del nord que alternaven ponts i túnels (vaig arribar a dir que t'agafava complex de talp), vam estar a Florència i a Pisa, on encara vam poder pujar a la Torre Inclinada i sense massa turisme. D'aquesta ocasió recordo les paraules "chiuso" (tancat) i "sciopero" (vaga) i de poc ens quedem sense benzina al cotxe, sort que una bona persona ens va indicar que en una carretera secundària que s'endinsava fora de la nostra ruta hi havia una benzinera que estava oberta i hi vam arribar amb el dipòsit pràcticament buit. En un poble de la costa recordo que vaig parar davant d'un pas zebra on una família de turistes britànics esperava per passar i la primera sorpresa va ser que el cap de família em va donar les gràcies i fins va aixecar el polze dient "molt bé!" amb el gest, i la segona i quasi simultània va ser que un cotxe que ens venia darrera em va tocar el claxon indignat perquè hagués parat allà... com si em digués "para on vulguis, però no davant d'un pas zebra!". En aquest segon viatge vaig poder comprovat el que ja havia observat al primer de 1973: cotxes a tota velocitat per carrers estrets i quasi sense voreres de pobles antics.
Després va passar força temps, fins que a la tardor del 2007 vaig anar a Roma amb una peregrinació del bisbat de Vic per unes beatificacions. Aquest cop el viatge d'anada i tornada va ser en avió. L'allotjament va ser en un hotel de les afores de Roma que tenia un estil antic i on vam coincidir amb uns turistes de les illes del Carib i en aquesta ocasió ens van passar unes quantes anècdotes, que explicaré en un altre lloc, perquè Roma és tot un món en si mateix.
 |
| A Roma per unes beatificacions, davant del Vaticà, tardor del 2007 |
L'any 2012, en el meu primer creuer marítim, que va ser pel Mar Bàltic i que vaig fer sol de Copenhaguen a Estocolm, Tallín, Sant Petersburg i Warnemünde (d'on vaig fer una excursió en autocar a Hamburg, perquè la de Berlin ja estava plena) i tornada a Copenhaguen, el vaixell era el Costa Fortuna, italià, i aquest va ser el següent contacte, tot i que en aquest cas llunyà, amb Itàlia. Tot i que de forma indirecta en el vaixell era com en certa manera estar a zona italiana.
 |
| A Messina (Sicília), davant l'entrada del port, novembre del 2013 |
El novembre de 2013 en el meu primer servei de sacerdot amb Stella Maris, l'apostolat del mar, amb el vaixell Zenith de Pullmantur, després de viatjar amb Aegean Airlines fins Atenes, la segona vegada en estar-hi després de la de 1973, i recorrer durant una setmana el Mar Egeu amb illes gregues i ports turcs fins a Istanbul, on era el segon cop que anava després d'una estada el 2005, vaig seguir una segona setmana al vaixell fins a Màlaga i en aquesta ocasió a part de Malta i Tunis vaig poder visitar Messina a l'illa de Sicilia, de nou a Itàlia, on era ja el tercer cop que hi estava.
 |
Des del primer gran viatge del 1973 Itàlia - com també França, Alemanya, Suïssa... - m'ha estat un destí recurrent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada