QUAN ÉS EL MÓN EL QUI VE

                      Una trobada a l'any 1993, amb Akiko Ichikawa, un xinès de Singapur i al cantó dret els Srs. Kiryu




En diverses ocasions, en lloc de viatjar a l'estranger a veure el món, és aquest món el qui ve a casa teva.



FESTIVAL DE MÚSICA I DANSA DE CANTONIGRÒS


Recordo sobretot el Festival de Música i Dansa de Cantonigròs, a partir de 1983, amb el que vaig tenir molta relació a partir de 1986, ja que el poble de Folgueroles va començar a col·laborar amb el Festival aquell any. Els primers anys vam acollir cantants i dansaires a casa. 

Així el 1986 vam tenir polonesos. El 1987 un grup de sueques. El 1988 de nou polonesos. El 1989 no en vam tenir a casa, però a Folgueroles vam tenir italians. El 1990 vam tornar a tenir hostes a casa, en aquest cas turcs. El 1991 van ser hongaresos. I aquí va acabar la nostra relació més directa, just el 1992, l'any dels Jocs Olímpics de Barcelona amb subseus a Vic i El Montanyà, en que vaig ser voluntari olímpic a la hípica del Montanyà. Però la relació de Folgueroles amb els participants del Festival de Cantonigròs va durar encara forces anys. I un any, concretament el 1996, vam tenir una relació molt intensa amb un grup de noies txeques. Amb menys intensitat vaig seguir connectat amb el Festival de Cantonigròs fins a les seves edicions finals, ja a Vic. Malauradament, va acabar desapareixent.



ESTUDIS DE JAPONÈS


Però també el 1992 - 1995 vaig estudiar japonès a Vic amb la professora Akiko Ichikawa, començant els dos primers anys a la Universitat de Vic. En realitat la relació es va estendre, encara que ja menor, fins l'any 2000. En aquests anys vaig conèixer molts japonesos, com Takenaka Takashi o els Srs. Kiryu entre uns quants més. El Japó m'havia agradat des de nen i vaig gaudir d'aquests estudis i coneixences, tot i que quan finalment vaig poder anar a l'Extrem Orient l'any 2009, les circumstàncies van fer que anés a Xina, i no pas al Japó. Però cal dir que Xina també m'ha agradat sempre molt, igual que Corea, Vietnam, Mongòlia, el Tíbet, Taiwan... i que pel meu compte vaig aprendre nocions de xinès mandarí, fins i tot abans que de japonès, a partir de l'any 1988.


1993, davant l'ermita de La Damunt a Folgueroles. Els japonesos són Takashi Takenaka i Akiko Ichikawa. 


1993, Ruta del Poblat Ibèric de Folgueroles 


1993, Poblat Ibèric de Folgueroles 

1993, dinar a Rupit. Akiko Ichikawa, els senyors Kiryu, Fumiko Miyazato... i catalans japanòfils. 


Val a dir que en aquests anys també vaig fer alguns intents d'escriure haiku. Quan tenia 12 o 14 anys havia sentit a parlar vagament de les poesies tanka. Però va ser quan vaig estudiar japonès que vaig introduir-me en els haiku, admirant a autors com Matsuo Basho (1), Kobayashi Issa (el meu preferit), Buson... 

Fins i tot vaig intentar fer haikus. Dos intents meus:

"El cirerer del jardí/ de la casa de l'amic/ ara ha florit".

"Cel fosc/ un núvol es mou suau/ surt la gran Lluna".



(1) Del qui em va quedar el famós haiku "Vell estany/ granota salta/ soroll d'aigua".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada