POLÒNIA 2007 i 2011

He estat a Polònia dues vegades. 

La primera a finals de juny del 2007 amb Mn. Francesc Basora a veure una noia, la Dorota Ożga., molts anys veïna de Folgueroles i escolana de la parròquia, que havia tornat al seu país l'any 2005. Hi vam estar sols tres o quatre dies, pel voltant de Sant Joan. 

La segona, el maig de 2011, vaig anar-hi en principi jo sol, si bé allà em vaig trobar també amb el matrimoni Masramon de Folgueroles, amb motiu del casament de la mateixa jove polonesa, que per matrimoni passava a dir-se Dorota Stanislawski. Ens coneixiem de molts anys i ella mateixa em va demanar que assistís i encara més que concelebrés - era prevere des del setembre de 2010 - a la Missa del seu casament, ocasió en que vaig dir al final de la cerimònia un parlament en català al públic, ja que hi havia un grup de polonesos residents a la comarca d'Osona. En aquesta segona ocasió, en que també hi vaig estar tres o quatre dies, em vaig hostatjar a l'hostal Cavaller Negre (Czarny Rycerz) al petit llogarret de Kamionki, al peu de les muntanyes Góry Sowie i concretament de la muntanya Wielka Sowa (Gran Mussol) i no lluny de la frontera de Txèquia, a la que quasi vaig arribar a peu per la carretera, que s'enfilava per la muntanya. Els banquets del casament van durar dos o tres dies seguits. 

Algun dia vull parlar de tots els llocs on he estat dues vegades. No un sol cop ni tampoc molts, tres o més, sinó en dos viatges. Polònia n'és un d'aquests. 

Polònia, Sant Joan 2007

En la primera ocasió amb Mn. Basora, rector de Folgueroles, vam agafar l'avió, d'una companyia hongaresa low cost, a l'aeroport de Girona, fent el trajecte fins a Katowice, una gran ciutat a la zona sud central de Polònia. El matrimoni Ożga, molt atent, ens va venir a esperar a l'aeroport amb rams de flors pel mossèn i per mi. I ja que totes dues destinacions eren relativament a prop, ens van donar a triar si visitar el camp d'extermini d'Auschwitz o a Częstochowa, al santuari de Jasna Góra a veure la Verge Negre patrona de Polònia i nosaltres vam escollir aquesta opció, que ens feia més il·lusió de veure i ens hi van portar en cotxe.

D'allà un llarg viatge per carretera fins a Pieszyce, on vivien, un poble molt allargat al costat de la carretera. Vam tenir un molt feliç reencontre amb la Dorota després de dos anys i ens vam allotjar a casa seva. Al llarg del temps que hi vam ser ens van portar a veure Dzierżoniów, on ella estudiava a l'Institut, just el dia que plegaven les classes, un dissabte, i l'endemà vam anar a Missa. 

Entremig i fins que vam agafar l'avió de tornada de nou a Katowice, la família ens va ensenyar moltes ciutats  com Wrocław, on vam anar amb el tramvia i vam veure la catedral, la universitat, el seminari i una gran cerveseria i Wałbrzych, amb un castell, un palau i el lloc d'un tunel, i no sé si també Świdnica, almenys de passada, i pobles dels voltants com Kamionki, visitant en un altre lloc una granja molt completa, amb quadres de cavalls. 

En un palau polonès 

Vam dinar en una ocasió en un hostal rural no lluny de la carretera, on estavem sols, on vam provar entre d'altres el "Żurek", un pa rodó ple de sopa, típicament polonès i que recordo molt. És a dir, que vam fer una immersió en la vida, cultura i mentalitat polonesa, aprenent algunes paraules com dzień dobry, (bon dia), dobry wieczór (bon vespre) dobranoc (bona nit), piwo (cervesa), dziękuje (gràcies), zloty (la moneda del país), proszę (sisplau), woda (aigua), mleko (llet), dom (casa)... i si no m'equivoco o em confonc amb un altre idioma una que sonava com dzięz i que s'usava com hola! o què tal!, però potser vaig despistat. 

Fotos d'una bona fotògrafa...

Al tornar a casa, com sempre després de viatjar, veiem les coses diferent. Haviem agafat perspectiva, distància, podiem comparar... Poc o molt, viatjar sempre et canvia... 

Aprenent de Polònia

Polònia em va semblar un país molt europeu, els pocs immigrants que tenen són sobretot lituans i bielorrusos, és a dir també europeus i semblants a ells. És també un país molt cristià, catòlic, on la gent és molt religiosa. Em van explicar miracles espectaculars, ocorreguts no a l'Edat Mitjana i en llocs llunyans sinó en pobles veïns i feia pocs anys.  La zona en la que principament vaig estar és la Baixa Silèsia, que durant segles havia sigut alemanya i que va passar a Polònia el 1945, em van dir que com a mínim fins el 1970 pensaven que ho ocupaven provisionalment i que un dia retornaria a Alemanya. Els noms originals són alemanys, com Kattowitz, Breslau, Waldenburg, Peterswaldau, Reichenbach im Eulengebirge, Steinkunzendorf... com ho són també l'arquitectura d'esglésies, palaus, castells i fins de moltes cases, però tot això avui dia és el passat històric. I també són curioses les etimologies, tant les alemanyes antigues com les poloneses modernes, amb significats com Mont Clar, Gres, Muntanyes del Mussol i el Gran Mussol. Aquest ambient molt europeu i molt catòlic ens va agradar molt, com el caràcter i manera de fer de la gent i sembla que això era mutu. En el tramvia a Wrocław, parlavem en català Mn Basora, la Dorota i jo i al baixar un parell de noies molt rosses, allà quasi tothom és ros, li van preguntar a ella en quin idioma parlavem, perquè no l'identificaven, coneixien el só del castellà, francès, italià, alemany, anglès, rus, turc ... però aquell els hi resultava sorprenent i desconegut, i quan els hi va explicar que wera català, va resultar que coneixien l'existència d'aquesta llengua però no l'havien sentida mai, "és divertit sentir-la!" li van dir. El cert és que ens tractaven molt bé arreu, els hi queiem simpàtics d'aspecte i de manera de fer.