diumenge, 19 d’abril del 2026

Àsia

La meva Àsia: 

"Obres els ulls i, estiguis on estiguis, estàs a Occident. Tanques els ulls i, estiguis on estiguis, estàs a Orient" - Vicenç Ferrer Moncho (1920 - 2009), missioner jesuïta a la Índia. 

Shijing (s. XI - VII aC)

Yijing (finals s. IX aC) 

Chunqiu (722 - 481 aC)

Zarathushtra (s. VII - VI aC)  

Sunzi bingfa (500 aC) - Sunzi (544 - 496 aC)

Laozi, l'autor del Daodejing 











Daodejing (400 aC) - Laozi (571 - 471 aC) 

Kongzi (551 - 479 aC) 

Mahavira (s. VI - V aC) 

Buda (c. s. V aC) 

Lun Yu (s. V aC) 

Mozi (468 - 376 aC) 

Ramayana (s. IV aC - s. II) 

Mahabharata (s. IV aC - s. IV) 

Panini (s. IV aC), gramàtica del sànscrit 

Mengzi (372 - 289 aC) 

Zhuangzi (369 - 286 aC) 

Ashoka Maurya (304 - 232 aC) 

La Gran Muralla va ser unificada per primer cop per Qin Shihuangdi (221 - 210 aC)

























Gran Muralla (s. III aC - s. XVI) 

Panchatantra (s. III aC - s. III)

Imperi Han xinès (202 aC - 220) 

Shiji (109 - 91 aC) - Sima Qian (145 - 90 aC) 

Bhagavad Gita (s. II - I aC) 

Cai Lun (63 - 121) 

Petra, ciutat nabatea, s. II aC - s. I












Nagarjuna (150 - 250) 

Bardaisan (154 - 222) 

Mani (216 - 277) 

Kamasutra (s. III) - Vatsyayana (s. II - III) 

Imperi Gupta indi (240 - 550) 

Faxian (337 - 422) 

Kumarajiva (344 - 413) 

Abhijnana Shakuntala (s. IV) - Kalidasa (s. IV-V) 

Mazdak (+ 524 o 528) 

Mahoma (570 - 632) 

Xuanzang (602 - 664)

Imperi Tang xinès (618 - 907) 


Yijing (635 - 713) 

Japó Nara (710 - 794) 

Kojiki (712)

Nihon Shoki (720) 

Manyoshu (759) 

Wang Wei (699 - 761) 

Li Bai (701 - 762)

Du Fu (712 - 770)

Yang Guifei (719 - 756)

Han Yu (768 - 824) 

Bai Juyi (772 - 846)

Adi Shankara (788 - 820) 

 

Borobudur, el més gran temple budista, a Java (750 - 850)

















Alf laylah wa laylah (s.IX - s. XV) 

Ise Monogatari (900) 

Al Sufi (903 - 986) 

Kokinshu (920) 

Tosa Nikki (935) - Ki no Tsurayuki (872 - 945) 

Makura no Soshi (1001) - Sei Shonagon (966 - 1025) 

Shahnameh (977 - 1010) - Firdausi (935 - 1020) 

Genji Monogatari (1000 - 1012) - Murasaki Shikibu (973 - 1014)

Ibn Sina (980 - 1037)

Wang Anshi (1021 - 1086) 

Rubaiyat (1100s) - Omar Khayyam (1048 - 1131)

Al Ghazali (1058 - 1111) 

Ankgor Wat, el més gran temple originalment hindusta, a la Cambodja de l'Imperi Khmer (c. 1125)













Gesar (s. XII) 

Zhu Xi (1130 - 1200) 

Samguk Sagi (1145) 

Nizami (1141 - 1209) 

Sohrawardi (1154 - 1191)

Els milers de temples budistes de Bagan, Birmània, s. XI - XIII











Mongolyn Nyucha Tuobuchaan (1240 o 1252) 

Rumi (1207 - 1273) - Masnavi (1258 - 1273) i dansa dels dervitxos giròvags



Saadi (1210 - 1291) - Bustan (1257)

Samguk Yusa (1285)  

Kenko (1283 - 1350) - Tsurezuregusa (1330 - 1332)

Heike Monogatari (s. XIII - XIV)  

Sanguo Yanyi (s. XIV) - Luo Guanzhong (1330 - 1400) 

Bardo Thodol (s. XIV) 

Kangyur (s. XIV) 

Tengyur (s. XIV)

Shwedagon, Yangon, 1362, 1462, Birmània 






















Zheng He (1371 - 1433)

Kinkakuji-ji, Temple Daurat, 1397 - 1408, a Kyoto, Japó



























Ulugh Beg (1394 - 1449) 

Sejong (1397 - 1450)

La Ciutat Prohibida de Pequín (s. XV) 







Suikoden (1524)  

Xi Youji (1590) - Wu Cheng'en (1506 - 1582) 

La Mesquita Blava o Sultan Ahmed a Istanbul, 1609 - 1617












Sha Jahan (1592 - 1666) 

Mumtaz Mahal (1593 - 1631)

El Taj Mahal, 1632 - 1654, a Delhi, Índia 












Matsuo Basho (1644 - 1694)

Palau del Potala (1645-48 i 1690-94), Lhasa, Tibet 












Chikamatsu Monzaemon (1653 - 1725) 

Hong lou meng (s. XVIII) - Cao Xueqin (1715 - 1763) 

Kitagawa Utamaro (1753 - 1806) 

Katsushika Hokusai (1760 - 1849) 

Kobayashi Issa (1763 - 1828)

Kyokutei Bakin (1767 - 1848) 

Utagawa Hiroshige (1797 - 1858)  

Rabindranath Tagore (1861 - 1941) 

Mutsuhito (1852 - 1912)

Japó Meiji (1868 - 1912) 

Mustafà Kemal Atatürk (1881 - 1938) 

dimarts, 14 d’abril del 2026

Conferència Viatge a Rwanda i Burundi 2007

El títol original de la conferència era L'Àfrica dels Grans Llacs

I la idea, un viatge fet sobretot per aprendre a l'agost del 2007 amb Mn. Canisius Niyonsaba

Aquí un extracte de les 142 meves diapositives  del Power Point 

Feta a Calldetenes, 14 març 2008, abans ja l'havia fet a l'Agrupació Astronòmica d'Osona


Pel viatge, a més del visat, vaig tenir que anar al Centre de Malalties Tropicals de Barcelona, on em van posar 6 o 7 vacunes, totes les recomanades, especialment la de la febre groga, sense el comprovant de la qual no et deixaven passar a la frontera de l'aeroport Grégoire Kayibanda de Kigali, al que vam arribar des de Brussel·les amb un vol d'Air Brussels, l'antiga Sabena. També vaig tenir que prendre una píndola contra la malària uns quants dies abans de marxar, tots els dies de l'estada i una setmana desptès de tornar. Un aparell que em va resultar molt útil, i del qual en vaig regalar alguns, va ser una llanterna de càrrega manual.

A Rwanda no vaig anar a cap dels llocs turístics: no vaig estar a les muntanyes Virunga a veure els famosos goril·les de muntanya, visita molt cara per als estrangers, ni tampoc al parc Akagera a veure la gran fauna africana d'elefants, girafes, lleons, hipopòtams - aquests els vaig sentir bramar de nit des de la meva habitació a prop d'uns llacs a Burundi al costat de la frontera de Rwanda - búfals, antílops, zebres i demès, tampoc vaig estar a les cascades Rusumo al riu Kagera a la frontera entre Rwanda i Tanzània, i encara que hi volia anar i m'haguès agradat molt poder fer-ho, tampoc vaig poder visitar el santuari marià de Kibeho, tot i que hi vam passar a prop anant cap a Ruhuha, però no ens donava temps. Quant als museus del genocidi nomès en vaig visitar un des de fora i per mirant per les finestres. La meva estança va ser per conèixer l'Església i la gent comú de Rwanda i en diverses ocasions vaig estar sol uns dies en una parròquia rural, això sí a tot arreu em van tractar molt bé.



























Davant l'Hotel Des Mille Colines, el dels fets de la pel·lícula Hotel Rwanda (2004) narrant l'actuació heroica de Paul Rusesabagina (n. 1954) 



























L'acollida va ser molt bona



























Centre de Kigali i mototaxis



























Un poble, Rwankuba  



























Nens a Rwankuba




























Grup de noies de l'escola catòlica de Rwankuba 





























La germana dominica de l'Annunciata, del Pare Coll, la gironina Rosa Dilmé (1933 - 2017), missionera més de la meitat de la seva vida, 43 anys, a Ruli, ajudant la gent, la parròquia i l'hospital, no prenia medicacíó contra la malària i no emmalaltia, la vam poder saludar i parlar en català amb ella







































Capella vigatana a Ruli, inaugurada pels bisbes Thadée Ntinhinyurwa (1942) de Kigali i Romà Casanova (1956) de Vic el 12 de gener del 2005, la relació de les diocesis de Kigali i Vic és molt intensa i estesa en el temps, començant ja per Mn. Joan Casas (1941) des del 1964. A les primerres dècades nosaltres els enviavem sacerdots Fidei Donum a ells quan els necessitaven, i ara des de fa dècades ells ens els envien a nosaltres, que els necesitem. Com canvia el món, però esperem que al final tot serà per bé!



























Un camp de futbol a Ruli, el camí passa pel mig de la porteria, n'hi ha molts així 






































Els carrers més habituals al país



























Mina de coltan a Rutongo. En produeix però em van dir que també serveix per comercialitzar des de Rwanda coltan del Congo. Mentre la travessavem pel camí un avís del seminarista que m'acompanyava va evitar que em posés en problemes. Anava a fer una foto i ell em va dir que allà millor no; m'ho acabava de dir i jo de guardar la màquina a la bossa, quan d'una curba va apatèicer a gran velocitat un jeep de l'exèrcit, que a més del conductor portava un oficial amb pistola, un soldat amb fusell i un xinès que devia ser un químic o enginyer. Van aparcar prop nostre i ens van mirar, però com que caminavem normal no ens van dir res, però si m'haguessin vist fent fotos dins del recinte potser m'haguessin pres per un espia o almenys podrien haver-me requisat el carret, amb moltes fotos ja. Vista l'advertència desprès tampoc em vaig atrevir a fotografiar una gacaca (judici) a l'aire lliure, que vam veure i que potser tampoc haguès fet de totes maneres, per prudència. Vaig veure també en diversos llocs llargues files de empresonats lliures, amb uniformes taronja, vigilats tan sols per un soldat amb un fusell i prou, i que no intentaven escapar ni creaven cap problema al seu únic guardià, al contrari semblaven portar-s molt bé entre ells.



Reunió d'una comunitat cristiana de base a Rutongo 




























Una casa rural normal 



























Una casa on venen benzina, cal saber a on 


Un mercat a Rutongo. Com em van dir: "Quin éxit! No prediques i ja et segueixen..." 


























Edifici a mig construir a Rutongo, es van acabar els diners 


























Classe amb la professora a l'aire lliure a Rutongo, al fons un camp per jugar a futbol


























Ensenyant una mica de català a alumnes rn una aula de Rutongo, a la pissara hi he escriit Bon dia! i els hi ensenyat a pronunciar-ho, i els nens ho repetien amb gust, al professor li va fer gràcia























































Un poble rwandès. A la sortida un cartell amb la inscripció Urugendo ruhire, Bon viatge!



Mn Josep Pujol, molts anys a Rwanda i bon coneixedor del kinyarwanda, parlant amb joves 










































Un monument marca el centre de Rwanda 
























Pel bosc de Nyungwe: 70 km en solitari. És un bosc natural, no alterat per l'ésser humà, excepte per la carretera i alguns pocs camins. A diferència de totes les altres vies de Rwandam no hi havia gent ni nens caminant-hi. El que sí que vam trobar va ser una petita fila de soldats rwandesos armats que al veure'ns ens van saludar posant les dues mans juntes i obertes davant del pit. A la tornada en un post militar de tipus policial ens van fer parar i un comandament va pujar perquè el conduïssim fins a l'altra extrem del bosc. Aprofitant el fet de ser estranger li vaig preguntar Witwa nde?, Com et dius?, i el vaig veure somriure al seient de darrera. Creia que no m'havia contestat però quan el vam deiar en una altra zona de control, el Canisius em va dir que sí que m'havia dit el seu nom, però jo no ho vaig sentir perquè ho va dir baixet i amb el cap baix, com tímidament. Vam estar en silenci quasi tot el viatge. 



A la sortida de l'altra cantó del bosc, Nyamasheke, amb una parròquia amb un jardí com un paradís. El fet és que la riba del llac Kivu té llocs paradisíacs com Kibuye o Kigufi, en una altra zona, on no vam estar.





























Arribant al llac Kivu. El P. Canisius Niyonsaba és rebut per un grup de nens que li pregunten coses



El riu Ruzizi, que fa de frontera. A l'altre cantó hi ha el Congo, i no gaire lluny la frontera de les 3 nacions, on es troben Rwanda, Burundi i el Congo. Per aquesta zona també es diu que s'hi havia vist el gran cocodril mític Gustave. 


Bici-camió a la carretera 











































EEl llac Kivu vist des de Cyangugu,  al fons hi ha Bukavu al Congo 



























Un sacerdot i dos seminaristes al paradís, el jardí de  fruites i flors de la parròquia de Nyamasheke






























Creuant amb cotxe el bosc verge de Nyungwe. A Rwanda hi ha molts tipus de micos i d'ocells.







































A Gikongoro, els sacerdots Canisius i Anicet, aquest de la diòcesi local, secretari i ecònom del bisbe Augustin Misago (1943 - 2012) amb qui vam tenir una reunió i hi vam poder conversar. Fou el bisbe (1992 - 2012) que validà l'any 2001 les aparicions a partir de 1981 de la Mare de Déu a Kibeho, on es va presentar a les vidents com a Nyina wa Jambo (Mare del Verb). 



























La catedral, al centre de la ciutat de Butare, com en altres ciutats rwandeses tot i estar molt cèntrica sembla com si estigués a les afores 



























El Gran Seminari a les afores de Butare, el més d'agost feien vacances. A Rwanda tenen el problema 
de que tenen molts seminaristes i massa candidats a ser-ho i han de seleccionar molt els aspirants.



























Missa de la gran festa de la Mare de Déu d'agost a la parròquia de Ruhuha




























Cases pobres a Ruhuha, amb teulada de palla, llavors encara n'hi quedaven moltes. 




Nens a la terra de ningú de la frontera entre Rwanda i Burundi, posant al veure que els fotografiava



















































Al nord de Burundi, el país més pobre del món, molt més pobre que Rwanda Quan hi vam anar no hi havia gasolina perquè els hi havien tallat el subministrament perquè el govern no podia pagar i per viatjar calia anar a benzineres de l'Església a les que encara n'hi quedava. I els bitllets  estaven gastadíssims i quasi il·legibles, però això sí la cervesa era més bona i barata i molts rwandesos de zones frontereres hi anaven a peu per comprar-ne. 



























Poblat dels batwa a Burundi, els hi vaig fer algunes fotos  


























Uns batwa, aquesta foto va sortir publicada com una de les ilustracions al llibre La ideologia hutu-tutsi a l'Àfrica dels Grans Llacs, de la tesi doctoral de Mn. Canisius Niyonsaba a la Umversitat de Barcelona




























De nou a Ruhuha, al sud de Rwanda, amb el típic terra africà de color rogenc 



Els regals de la família Arumí-Sellabona de Calldetenes, material escolar pels alumnes de Ruhuha,
els hi vam repartir i alguns preferien el d'algun company, els vam dir que s'els podien intercanviar
























































En una escola catòlica a la part alta de Kigali, ja cap a la fi del viatge 

Quan em vaig hostatjar a St. Paul Accueil i la Procure, al centre de la capital Kigali, la finestra de la meva habitació donava a un jardí al costat del qual i ben a prop es veia el jardí de la casa del president de Rwanda, Paul Kagame (1957), que n'era immediata veïna.