- Per Europa Occidental, 1994.
Per exemple, el meu pare amb la mare i amb mi va fer un viatge en cotxe per França (Lourdes, Limoges, Futuroscope, Fontainebleau, Paris, Vervins), Bèlgica (Brussel·les), Holanda (Rotterdam, Amsterdam, Maastricht), Alemanya (Aachen), Luxemburg i de nou França (Dijon, Ars, Sète) l'agost de 1994, un viatge europeu que a nivell familiar també va ser mític.
 |
| A París, agost 1994 |
Vam anar a missa a Lourdes, un diumenge a una església catòlica de Maastricht i un festiu, l'Assumpció, a Ars, la ciutat del sant rector St. Joan Maria Baptista Vianney, on ens va passar l'anècdota de que quam vam arribar a primera hora de la tarda ja no hi havia més misses, les feien totes al matí i al migdia, però quan ja marxavem el pare mirant una capella lateral al fons de la basílica ens va fer senyes que hi anessim: casualment un grup de joves valencians anava a començar la celebració d'una missa amb el sacerdot que duien, ens hi vam quedar i va ser en català, fins i tot vam poder combregar ja que a una indicació del celebrant un dels nois ens va preguntar si voliem fer-ho. Va ser com un petit miracle o una providència (14 octubre 2017)
- Viatge de l'Agrupació Astronòmica d'Osona a l'Observatori del Pic du Midi, 1994
Va tenir lloc el juliol de 1994 en autocar, passant també per la basílica de Lourdes, que està propera.
 |
| Grup de l'Agrupació Astronòmica d'Osona a l'Observatori del Pic du Midi, 8 de juliol de 1994. |
En aquest viatge col·lectiu i de motivació científica, sóc el que estic gairebé al mig de la vintena que hi surten, però falten alguns, bastants, que no estaven amb el grup en aquell moment (23 maig 2019).
- Viatge a Alemanya Federal 1980
Un anterior viatge similar.
Va ser el que vam fer un meu germà i jo amb un Seat 850, per l'est de França fins a una ciutat de la República Federal d'Alemanya entre finals de juliol i primers d'agost de 1980. Jo acabava de tornar de fer el servei militar (al C.I.R. de Marinés, València, entre primers de gener de 1979 i finals de febrer de 1980) i al meu germà Xavier, que havia de fer la mili el 1981 (li va tocar Màlaga) estava a punt de no valdre-li ja el passaport per sortir a l'estranger, davant la imminència de la crida a files. Jo tenia 26 anys i ell 19 i tots dos teniem ganes de viatjar, de sortir a l'estranger i concretament d'arribar-nos a Alemanya Occidental passant per França, per on transcorriria gairebé tot el viatge a l'anada i a la tornada, però l'objectiu era arribar-nos a Alemanya, a la que jo havia estat uns dies al 1973, a Munic sobretot, en el viatge de fi d'estudis de l'Institut i volia tornar a veure uns anys després i que el Xavier no coneixia i també li feia gràcia arribar-s'hi.
 |
| Conduint el Seat 850 per l'Alemanya de l'Oest |
Com que disposavem de pocs dies i de pocs diners, vam fer el viatge conduint algunes jornades de dia i de nit, fent torns en la conducció, mentre un conduïa l'altre dormia o descansava. Però sovint dormiem dins del cotxe en àrees de servei de les autopistes franceses, ja que vam usar tant carreteres com autopistes (de pagament i cares) per travessar la que ens va semblar immensa França. Els dos o tres primers dies vam menjar entrepans que portavem fets de casa primer i altres provisions que també duiem primer, per esmorzar, dinar i sopar. Només vam dormir en un càmping quan ja erem al nostre objectiu, Alemanya. Allà també vam comprar coses per menjar per a la tornada, així com ho vam fer també en botigues de França.
 |
| Repostant a una benzinera alemanya, agost 1980 |
El destí principal dels diners era per la benzina del cotxe, pagar ocasionalment peatges i per comprar algunes coses per menjar i alguns records per casa. Vam estalviar tant que ja a la Catalunya Nord i no lluny de la frontera espanyola vam constatar que ens quedaven encara bastants diners en francs, a part d'alguns marcs de record i algunes pessetes que no haviem canviat. Com que feia dies que no ho haviem fet, vam parar a un bar francès de carretera i vam demanar el menú. Ens feia il·lusió provar la "cuisine" francesa, però va ser un menú molt senzill, una amanida, un plat fort i postres, amb beguda. A l'hora de pagar varem tenir la sorpresa d'un preu molt car per als nostres estandards i previsions. Tal va ser la clatellada que al sortir d'aquell bar anavem molt justos de fons i teniem por que no ens arribés per gasolina per arribar fins a casa!. No va ser la única cosa que vam aprendre en aquella volta, però potser sí la més impactant.
 |
| A la República Federal d'Alemanya, primers d'agost de 1980, prop del càmping de Friburg en que vam fer estada |
El curiós del cas és que quan per fi vam creuar la frontera alemanya prop de Friburg, la única ciutat alemanya on vam estar, tant el meu germà com jo vam tenir la sensació de que "ja erem a casa". França no estava malament, però Alemanya era com arribar al destí. A la duana alemanya hi havia uns policies amb gorra de plat i amb una metralleta i uns plafons amb fotos de "Terroristen", però ens van tractar molt amablement i ens feien més respecte els gendarmes francesos amb kepis, capa i bicicleta. Vam passar la frontera feliços i quan portavem uns kilòmetres, "ja som a Alemanya!" deiem, ens vam adonar que no haviem canviat ni pessetes ni francs en marcs alemanys. Vam preguntar i ens van dir que s'havia de fer a la frontera. Vam tornar i ens va tocar fer una llarga cua, equivocant-nos perquè vam posar-nos a la cua dels alemanys quan haviem d'haver anat a la d'estrangers, més curta i que avançava més ràpid. Quan ens vam donar compte i ens van canviar de cua, a la d'estrangers ja tancaven, era l'hora i ens ho van avisar, haviem d'haver vingut abans, però just aleshores un bon nombre d'alemanys de l'altre cua van intercedir per nosaltres, dient que portavem molta estona en la seva cua i el duaner s'ho va pensar i de seguida va reobrir la finestra i ens va canviar la moneda. Les autopistes alemanyes, iguals que les carreteres i vies urbanes, eren més bones, més netes i a més eren gratuïtes aquell 1980. Al camping de Friburg també ens van tractar molt bé, va ser allà on uns clients ens van preguntar si erem irlandesos, "Eire?", segurament perquè ens van veure l'aspecte i ens van sentir parlar en català.
Aquest viatge, per les circumstàncies i la novetat, també va ser especial. Com a última anècdota el Seat 850, que ja fallava durant els últims centenars de km, i amenaçava de deixar-nos tirats, tot just arribar a casa es va avariar i de forma definitiva...
- Alemanya de l'Oest, estiu 1980
Del mateix viatge, a Freiburg vaig comprar unes postals. Me les van vendre que eren molt antiquades, semblaven dels anys 1950s! Segons em va dir la venedora, una dona rossa de mitjana edat d'un quiosc, eren les úniques que tenien. A més, gairebé en blanc i negre. No les vaig fer servir i per això les he conservat.
I el revers:
Això sí, sempre que he estat a Alemanya, primer a la República Federal i després a l'Alemanya (re)unificada, amb l'ajut de l'alemany que vaig aprendre pel meu compte amb un curs Acsimil amb discs allà per l'any 1969 i que vaig refrescar poc abans del primer viatge el 1973, he comprovat per experiència que "Deutschland ist sehr schön und sehr gemütlich". (14 octubre 2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada