El primer creuer, un viatge pel Mar Bàltic (I)

Al lloc més llunyà que vaig arribar en el creuer pel Mar Bàltic de l'agost del
2012, fet per conèixer Escandinàvia però que em va portar també fins a Rússia:
el palau imperial de Peterhof a les afores de St. Petersburg, la capital de l'Imperi
Rus dels tsars entre 1721 i 1917, i on  tot allò daurat que rellueix és or massís.

Quan era jove somniava en anar alguna vegada a Escandinàvia, que en la meva imaginació era una de les meves regions del món favorites junt amb Polinèsia, l'Extrem Orient i alguna més (1). 

A l'arribada amb l'avió, un carrer de Copenhaguen vist des de
l'autobus que ens portava al port per embarcar, 5 d'agost de 2012. 

El vaixell, el Costa Fortuna, italià, que com tots els que fan creuers turístics
és un veritable hotel flotant, que d'entrada  sorprèn que pugui flotar i navegar. 

Tot i alguns intents pensats, com un quan estudiava a la Universitat l'any 1978 i un altre al tornar de la mili l'any 1980, més somniats que altre cosa, no vaig viatjar per primer cop a Escandinàvia fins l'agost de 2012, quan em vaig apuntar a un creuer pel Mar Bàltic amb Costa Creuers, el primer viatge d'aquest tipus que feia a la meva vida i quan no sabia que després n'hi hauria uns quants més entre 2013 i 2019, aquesta vegada com a capellà de vaixell amb Stella Maris, l'apostolat del mar. 

A Estocolm 

Illes sueques del fiord d'Estocolm

En aquesta entrada posaré algunes fotos d'aquell viatge estiuenc de vacances, i en una posterior em dedicaré a ampliar detalls sobre alguns dels llocs on vaig estar: Copenhaguen, Estocolm, Tallinn, Sant Petersburg, Warnemünde, Hamburg i Copenhaguen, i explicaré algunes anècdotes. 

A l'arribada al port de Tallinn (Estònia)

Als carrers de Tallinn

A St. Petersburg (Rússia) davant la catedral de Crist Salvador
damunt de la sang derramada, construida al lloc de l'assassinat
del gran tsar i emperador de Rússia, Alexandre II l'any 1881. 

En un restaurant estil izba, a 35 km de Sant Petersburg

Una gran experiència, que em va servir de molt posteriorment, i que va materialitzar allò de "un somni de joventut, realitzat a l'edat adulta". 

(1) De nen m'agradava molt el que llavors se li deia l'Àfrica Negra i també al llarg dels anys em van atreure Canadà, on vaig somniar tenir un ranx, així com Sibèria, especialment Vladivostok, Kamchatka, Sakhalin...I quant a països, Estats Units en una determinada època, el dels anys 1950s i 1960s, la República Federal d'Alemanya, Bulgària, Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda... i en una ocasió amb el meu germà Jordi ens vam inventar un pais imaginari a la costa del Mar Pèrsic, entre Kuwait i Qatar, a la costa oriental de l'Aràbia Saudita. Les meves narracions infantils les situava molt sovint a Àfrica, Oceania i Xina.