Passant per Àustria, 1973

Des del viatge de l'Institut Jaume Callís del 1973 no he estat de nou a Àustria, tot i que m'hagués agradat. I tot i que una neboda, jove científica especialista en epigenètica neurològica, després de viure estudiant un parell d'anys a Suècia, al Karolinska, ara ja fa fa un parell d'anys que completa els seus estudis i treballa a Viena. La ciutat que quan hi vam estar fa més de 45 anys, ja a prop de 50, ens va agradar molt, al igual que les altres zones d'Àustria per on vam passar, com Graz, els Alps i el Tirol, Salzburg... 

Algunes fotos d'aquelles vistes que vam prendre i de l'experiència de ser allà que vam tenir: 

En un poble del sudest d'Àustria en el que vam fer una parada abans de Viena, en un
carrer hi vaig veure aquesta capelleta amb el Sant Crist a la Creu. Em va agradar tant
que ho vaig fotografiar. Àustria llavors era molt catòlica, quan ara li pregunto, la meva
neboda que viu i estudia a Viena em diu que la gent gran sí, que ho segueix essent. 

També a alguna ciutat d'Àustria, el pare i el meu germà Jordi.

Allà vaig poder exercitar força l'idioma alemany que havia après en un excel·lent curs Acsimil amb llibre i discos ja uns anys abans, el 1969. Per exemple amb un taxista que ens portava de punta a punta de Viena, vaig parlar-hi gairebé mitja hora o tres quarts en alemany, tot i que el meu domini de l'idioma no donava per a tant. 

Ricard Lázaro Sanromà a dalt de l'autocar observa el desenvolupament
dels fets. És possible que fos en una frontera o en alguna parada. Pot ser 
Àustria, però també Iugoslàva o bé la República Federal d'Alemanya,

Després en el mateix viatge seguiria practicant alemany a la República Federal d'Alemanya, a Munic sobretot, i a Suïssa. Però ja abans m'havia adonat que  tant a Bulgària com a Iugoslàvia i em van dir que això passava en general als països de l'Est d'Europa, l'alemany era junt al rus i potser més i tot, la llengua estrangera més estudiada i dominada per la gent, molt més que l'italià, el francès o l'anglès, gairebé per aquest ordre. A Espanya aquells anys l'idioma més estudiat era el francès, molt majoritari a l'ensenyament dels 6 cursos de Batxillerat i el Preuniversitari/COU, quedant l'anglès, l'alemany i l'italià i no sé si també el portuguès com a opcions gairebé anecdòtiques en aquells estudis.. . 

El Jordi en un parc de Viena i amb el gorro ustasha. 

Amb aire despreocupat, però innegablement feliç de ser allà 

D'Àustria recordo unes anècdotes. A un poble li vaig demanar la direcció d'un carrer a una jove molt rossa, uns quants anys més gran que jo, que el primer cop no em va contestar i semblava que no em feia cas i seguia caminant. Llavors vaig recordar una lliçó del curs d'alemany i li vaig dir "Bitte!" com per tornar-li a preguntar i llavors sí que es va parar i em va fer atendre i molt amablement em va contestar gairebé sense que li hagués de tornar a preguntar, va resultar ser una dona jove simpàtica però seriosa, reservada i una mica desconfiada, però la paraula "Bitte!" - Sisplau, però també amb altres connotacions igualment educades - va permetre que pogués accedir a parlar amb ella i el cert és que m'ho va indicar molt bé, assegurant-se, ja un cop posada, que jo ho havia entès bé i que no em perdria.

En un petit riu d'Àustria, força ben canalitzat 

L'altre, quan l'autocar va fer una parada a una zona molt bonica dels Alps del Tirol i un grup de joves vam entrar junts en un bar bastant concorregut al costat de la carretera. Quan vam entrar es va fer un silenci de sobte i tota la clientela ens mirava de forma interrogativa, com no saber a que atenir-se amb nosaltres. Al cap d'uns segons una mica incòmodes d'expectació per part seva, al veure que ens comportàvem amb normalitat i naturalitat i alguns, entre els quals també jo, amb certa timidesa després d'aquella rebuda, els clients van tornar a les seves converses i el barman, que per un moment havia semblat disposat a dir-nos que estava reservat el dret d'admissió i que no hi podíem entrar, va canviar totalment d'actitud i ens va atendre bé i al cap de poc fins i tot amb certa simpatia, gairebé protectora. No sé,potser havien tingut alguna experiència dolenta anterior, o potser ens havien sentit parlar en veu alta i riure a fora abans d'entrar, i no sabien a què atendre's fins que vam veure que érem uns joves força correctes i que ens comportàvem de forma civilitzada i educada, sense pretendre fer cap enrenou ni actuar de forma arrogant, prepotent o desconsiderada. I al marxar els mateixos clients fins i tot ens miraven amb simpatia com pensant "aquests han resultat ser bona gent..." i "tant de bo tots els visitants fossin així...". sense pretendre fer cap enrenou ni actuar de forma arrogant, prepotent o desconsiderada. I al marxar els mateixos clients fins i tot ens miraven amb simpatia com pensant "aquests han resultat ser bona gent..." i "tant de bo tots els visitants fossin així...". sense pretendre fer cap enrenou ni actuar de forma arrogant, prepotent o desconsiderada. I al marxar els mateixos clients fins i tot ens miraven amb simpatia com pensant "aquests han resultat ser bona gent..." i "tant de bo tots els visitants fossin així...".