Límits del món vist

Barcelona, la ciutat on vaig néixer i on vaig viure fins poc abans de complir els 13 anys l'any 1967 -  amb un breu retorn d'uns mesos l'any següent 1968 i una estança de dos anys (1975 - 1977) en un pis d'estudiant quan anava a la Universitat  - està més o menys a la longitud de París i a la latitud de Roma:

Barcelona 41º 22' 57" N  -  2º 10' 37" E

París 48º 51' 25" N    -   2º 21' 05" E 

Roma 41º 53' 35" N   - 12º 28' 58" E

La comarca d'Osona, on he viscut pràcticament des de 1967, amb les interrupcions ja dites, i concretament vivint a Manlleu (1967 - 68), Vic (1968 - 70) i Folgueroles (des de 1970), està una mica més al nord, però no gaire. 

Com que on he viscut més, als voltants de mig segle, és a Folgueroles, prenc la situació seva com a referència, de vivenda habitual, tot tenint en compte que a part de les excepcions ja citades també he viscut uns mesos a Madrid (unes setmanes al juny de 1963 i un parell de mesos a la tardor de 1976) i que he fet el servei militar al C.I.R. de Marinés, València (primers gener 1979 - finals febrer 1980). 

Per tant, de tota la meva vida on he residit més és a:

Folgueroles  41º 56' 24" N   - 2º 18' 59" E

Aquestes referències de Barcelona com a localitat natal i de Folgueroles com a residència són la base. 

 

Els récords en els límits del món que he vist han estat aquests: 

1963  Madrid 40º 25' 08" N

         Madrid 3º 31' 41" O 

1968 Andorra 42º 34' N 

Com es veu, fins aquí els moviments són minúsculs i és amb el gran viatge amb l'Institut Jaume Callís quan comença realment el veure món: 

1973 Atenes 23º 42' 58" E

        Viena 48º 12' 30" N

1976 Tarifa 36º 00' 55" N

         Cadis 6º 17' 51" O 

1993 Londres 51º 30' 26" N 

1994 Amsterdam 52º 23' N 

2005 Bursa (Turquia) 29º 04' E

2007 Murore (Burundi) 2º 51' S

        Murore (Burundi) 30º 24' E  

        Nairobi (Kenya) 36º 49' 02" E, però a l'aeroport i sense baixar de l'avió 

2009 Shanghai (Xina) 121º 28' E

2012 Sant Petersburg (Rússia) 59º 57' N 

2014 Lisboa 9º 09' 37" O 

Burundi, el meu límit Sud del món, assolit l'agost de 2007

Els límits del món que he vist són doncs, uns 60º N (St. Petersburg, agost 2012), uns 3º S (Burundi i la frontera amb Tanzània, agost 2007), 121º E (Shanghai, juliol 2009) i 9º O (Lisboa, juny 2014). 

Shanghai, "sobre el mar", l'extrem Est del món que he visitat, juliol del 2009

He anat doncs molt més cap a l'Est i el Sud que no pas cap al Nord i l'Oest.  Des de la meva residència habitual, a uns 42º N i 2º E aproximadament, he anat un màxim de: 

+ 119º en direcció E - any 2009

+ 45º en direcció S - any 2007

+ 18º en direcció N - any 2012

+ 11º en direcció O - any 2014

Sant Petersburg, a l'extrem Nord del món que he vist, catedral de Crist Salvador sobre la sang vessada, agost 2012

És a dir que aquella exploració del món iniciada com tothom quan era nadó per l'habitació, després la casa, el carrer del davant, el poble, altres pobles... ha arribat a ser des de Lisboa a Shanghai i de St. Petersburg a Murore. 

Lisboa, l'extrem Oest del món on he estat, juny 2014

L'epicentre dels extrems dels viatges cau aproximadament a 29º N  56º E, és a dir una mica al SE de la ciutat de Sirjan, a la província de Kerman, a l'Iran. Lloc i regió del món on per cert no hi he estat mai, però els dos grans viatges a l'Àfrica dels Grans Llacs el 2007 i a Xina oriental el 2009 desplacen molt el centre de coordenades, ja que si comptessin la freqüència i altres paràmetres, el centre dels meus viatges estaria força més a l'Oest i una mica més al Nord, suposo que per Grècia, Turquia i Terra Santa, si no en algun punt dels Balcans o encara d'Itàlia, perquè he fet realment molts viatges a França i països veïns (Itàlia, Alemanya, Suïssa...). Amb molt, la major part dels meus viatges han estat per Europa.  

Quant a continents, a Àsia vaig arribar-hi per primer cop a l'abril de 2005, però només a la part asiàtica d'Istanbul i després en una excursió en autocar a Bursa, la primera capital otomana. 

En realitat a Àsia no hi vaig estar en general, és a dir lluny i dies, fins el juliol de 2009, 15 dies a Xina (Beijing, Xi'an, Wuhan i Shanghai).

A Àfrica hi vaig anar a l'agost de 2007, quasi un mes a Rwanda, recorrent la major part del país, i 3 dies a Burundi (Muyinga, Murore i Kirundo). 

No he estat mai ni a Amèrica ni a Oceania. Val a dir que a l'estiu de 2008 vaig estar a punt de fer un viatge a Austràlia amb la diòcesi de Vic per participar en la Jornada Mundial de la Joventut amb el papa Benet XVI, però finalment no el vaig poder fer. I les possibilitats d'anar a Amèrica han estat gairebé nul·les, exceptuant el fet que l'any 2017 se'm va convidar a anar a agafar un vaixell a la Martinica com a membre de Stella Maris, l'apostolat del mar, però no vaig poder per les meves obligacions parroquials. 

Aquests són, doncs, els límits del món que he visitat i on he estat fins ara. I com que actualment és difícil viatjar i no sembla que vagi a canviar en un futur proper, poden ser-ho per molt temps, qui sap si definitivament.