Viatges no fets

En aquest cas no es tracta de parlar de viatges somniats o desitjats però no realitzats, cosa que en tot cas faria en una altre entrada. 

Aquí es tracta de dos grans viatges, espectaculars, als que em vaig apuntar i vaig tenir pagats i al final em vaig retirar abans de fer-los. 

El primer que vaig contractar i del que ja havia pagat el cost però al final no vaig fer, va ser a l'agost de  1996. Es tractava d'anar amb un dels viatges bíblics del claretià P. Anton Mª Vilarrúbies a Egipte, Sinaí, Israel i Palestina, recorrent tota la zona durant una setmana i mitja o dues. 

Sortida o posta de Sol a la península del Sinaí, on el 1996
podia haver viatjat per visitar el lloc de la teofania del Mt Sinaí 

Per aquella època assistia des de feia un any a les conferències bíbliques que feia aquest mossèn a Vic, que m'agradaven molt pel seu contingut molt ben informat, parlant de punts coneguts personalment i expressats amb molta intel·ligència i claredat, i em vaig animar a apuntar-me al viatge bíblic que aquell estiu feia amb un grup a El Caire (Museu i piràmides), el Sinaí (Mt. Sinaí i altres llocs) i tot Israel i Palestina de sud a nord, visitant tots els principals llocs de l'Antic Testament i de la vida de Jesucrist i del Nou Testament. 

Ho vaig arribar a tenir tot pagat, no sols la paga i senyal sinó també la primera part i fins la segona i completa, de manera que només havia d'esperar uns dies i preparar el necessari pel viatge. Però no va ser així, per alguns motius que en un altre moment explicaré i sobretot per un, vaig decidir no fer-lo i així ho vaig comunicar, primer al sacerdot i guia - que em va dir que potser eren els normals nervis abans del viatge - i després per telèfon a la societat de viatges bíblics de Catalunya que ho organitzava, amb seu crec que a Tarragona, que em van dir que un grup anterior estava realitzant el viatge amb tota normalitat i que tenia uns dies per si volia repensar-m'ho. Però malauradament en aquell moment no els vaig fer cas a cap d'ells i vaig rescindir el contracte de viatge. I afortunadament es van portar molt bé amb mi perquè, previsorament sempre contractaven assegurances per anul·lació de viatge, i vaig recuperar la quasi totalitat o almenys la gran major part dels diners que havia pagat, i els hi estic molt agraït, encara que els hi hauria d'haver fet cas i fer el viatge, però aleshores vaig patir com una resistència invencible a fer-lo. I així va anar.

Turisme a Islàndia, un expert viatger em va dir "el viatge de la vida" 

Un segon cas fou l'any 2002 per un viatge a Islàndia. Uns parents llunyans meus de Barcelona havien contractat amb una altra parella un viatge de 15 dies a aquesta illa nòrdica i gairebé àrtica, per si sola un país. "Potser serà el gran viatge de la teva vida" em van dir i jo em vaig animar a fer-lo. I totalment gratis per mi. Perquè resultava que les dues parelles, que eren amigues, ja l'havien pagat completament, però poc abans un dels membres de l'altre parella no va poder fer-lo no sé si per motius de feina o d'altra impossibilitat de dates. Aleshores l'agència de viatges els hi va retornar els diners d'un dels quatre i van quedar per fer-lo tres, però poc després aquest també es va desdir i llavors sí que l'agència ja no els hi tornava el preu, però els oferia fer un canvi i que un altre pogués anar en aquella plaça. O això o van plegar junts la segona parella i només els hi tornaven els diners d'un però l'altre hi tenia que anar, o ell o un substitut, perquè el viatge era a l'estiu, a l'agost, i quedant encara un parell de mesos hi havia temps de fer els canvis. I van pensar en mi, sabent que m'agradava viatjar. I a casa no sols hi van estar conformes sinó que em van encoratjar a fer-ho. Calia fer els tràmits, passaport, no sé si visat i passar per l'agència a Barcelona. I tot i que pensava que seria una magnífica experiència, també me'n vaig acabar desdient del tot just quan feia el viatge en cotxe cap a Barcelona per presentar-me a l'agència, a l'alçada de Granollers m'ho vaig repensar i vaig decidir no anar-hi, retornant cap a casa. I així els ho vaig comunicar als meus parents, cosa que els va saber greu perquè comptaven amb mi, ja que ja estava pagat, perquè els acompanyés. I realment era un recorregut molt interessant i ben fet per tota l'illa, Reykjavik, fiords, volcans, casa de camp, llacs, cascades, visita a costes amb observació de balenes... Però res em va fer canviar d'opinió llavors, tot i que ara trobo que també l'hauria d'haver fet. I el cert és que a ells els hi va anar molt bé. 

En realitat des d'un viatge amb avió a Londres l'agost de 1993 fins a que quasi em van obligar els companys d'estudis de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, gairebé exigint-m'ho, a fer la ruta en avió a Istanbul a l'abril de 2005, vaig evitar tot viatge en avió, entre ells dos a Roma, que podia haver fet. Havia agafat com una fòbia gairebé invencible a viatjar en avió que només se'm va passar quan vaig fer el viatge Barcelona - Istanbul un dia que feia tramuntana i en que l'avió ja es bellugava encara estacionat a la pista de l'aeroport. Després l'avió va patir sacsejades durant hores, com ens va dir el capità al poc d'enlairar-nos "nos esperan turbulencias de leves a moderadas desde aquí hasta Estambul". Però vaig comprovar que tanta cosa que em feia abans de pujar-hi, un cop a dins ja no m'importava i estava paradoxalment tranquil "ara ja no depèn de mi, que sigui el que Déu vulgui..." pensava. Ara els espantats eren els companys del viatge i altres passatgers, mentre jo estava ben tranquil i a l'espera del que passés. Per sort sobrevolant els Balcans i més encara a partir de Grècia les turbulències, algunes de les quals havien arribat a ser fortes, van minvar molt en intensitat i freqüència i van acabar cessant totalment bastant abans que l'avió es disposés a aterrar a l'aeroport Atatürk. I quan em van preguntar els hi vaig dir "he perdut la por a anar en avió". La tornada una setmana i escaig després va ser ben plàcida, si bé el vol Istanbul - Barcelona va ser una hora i mitja o així més llarg que el d'anada. Coses dels vents i de la rotació de la Terra, segons em van dir. I des d'aleshores ja no vaig anular cap viatge més per no anar en avió, ans al contrari.  

Bé, mirant retrospectivament, encara hi va haver una tercera vegada, l'any 1971 quan estava a punt de fer 17 anys, que em va sortir la possibilitat, i gratuïtament, d'anar a fer una estada d'un mes a Estats Units, per aprendre i practicar anglès, a Califòrnia vivint com a estudiant en una casa familiar. Era una oferta que quedava sense cobrir si ningú l'acceptava, eren altres temps, i la professora d'anglès va pensar en mi com a opció per aprofitar-la. En aquell moment tenia pocs dies per pensar-m'ho quan m'ho van oferir i vaig decidir renunciar, però aquest cas té unes peculiaritats pròpies i en tot cas mereix una explicació detallada de les circumstàncies i els perquès, cosa que en tot cas faré en un altre moment.  Però hagués anat com fos, un viatge així a l'estranger per una estança llarga, i als Estats Units, en plena adolescència més que joventut encara, m'hagués canviat molt la vida. Només haig de dir que havent-me sortit aquella oportunitat vaig pensar que ja en sortirien altres més endavant i potser millors i tot, perquè semblava que el pas del temps anava a favor, com sol passar quan ets jove, però en realitat no va tornar a sortir mai més, inicialment amb gran estranyesa meva, que pensava que com era que allò ja no s'oferís, quan un o dos anys abans sí... 

Però amb aquesta excepció, els dos grans viatges perduts quan ja estava a punt de fer-los foren els d'Egipte i Terra Santa el 1996 i el d'Islàndia el 2002.