A Terra Santa, almenys un cop a la vida

Anar a Terra Santa, que en sentit estricte inclou Israel, Palestina i Jordània i en sentit ampli també Egipte,  Síria i el Líban com a mínim, i encara es pot afegir l'Iraq, és un un viatge que convé fer almenys una vegada a la vida. En el meu cas he pogut fer una estança als 3 principals països amb un grup de pelegrins del bisbat de Vic, l'octubre de 2010, just un mes després de ser ordenat sacerdot. 

Conèixer, visitant-les, les localitats i les regions bíbliques i de la vida de Jesús, és important i interessant, tant que se n'ha arribat a dir "el 5è Evangeli" ja que els noms de llocs de l'Antic i Nou Testaments es converteixen en paisatges vists i llocs on s'hi ha estat, s'hi ha viscut i s'hi ha pregat i celebrat Missa.  Com a l'arribada a la ciutat santa de Jerusalem, en que els peregrins solen recitar el Salm 122 "Quina alegria quan em van dir anem a la Casa del Senyor / ja han arribat els nostres peus al teu llindar Jerusalem...". Aquesta va ser la zona i els paisatges, i els habitants i la cultura, escollides per Déu per donar inici a la seva Revelació salvadora i també pel naixement, vida amagada i vida pública, predicació i miracles, i passió; mort i resurrecció de Jesucrist, el Messies, Fill de Déu, redemptor i salvador nostre i de la Humanitat sencera, allà on va voler encarnar-se i portar a terme la seva missió a la Terra. Han passat dos mil anys ja, però han estat dos mil anys de fe, i tot ens ho recorda, i la preparació de la seva vinguda es remunta com a mínim uns dos mil anys més abans, d'una manera documentada, des dels temps d'Abraham, el pare en la fe, i de Melquisedec, el gran sacerdot del Déu viu, real i veritable. I d'alguna manera es remunta, com han mostrat els resultats de l'arqueologia i encara dels prehistoriadors, fins quasi als primers éssers humans, que un cop sortits d'Àfrica fou en aquestes terres el primer lloc on arribaren i s'establiren. Terra Santa, que en sentit més ampli podria incloure també Turquia, Grècia i parts d'Itàlia, sobretot Roma, entre d'altres motius pels viatges de St. Pau i per St. Pere, primer bisbe de Roma, i per el martiri de tots dos allà i per ser on estan les seves tombes.