Rwanda en el record

Rwanda sobretot, però també Burundi, per l'estança inoblidable que hi vaig fer l'estiu del 2007.

No va ser un viatge turístic, no vaig estar als monts Virunga a veure els goril·les, ni al parc nacional de fauna africana d'Akagera, ni a les cascades Rusumo i tampoc a les paradisíaques Kibuye i Kigufi a la part central del llac Kivu. Sí que vaig estar al bosc de Nyungwe, famós pel seu caràcter natual i per l'abundància de tota mena de varietats de micos i ocells, però va ser per necessitat del viatge, travessant en cotxe per carretera des del centre de Rwanda cap a Nyamasheke i Cyangugu. La meva estança de quasi un mes va consistir sobretot en estar en parròquies, la majoria en pujols i turons, perquè a part d'algunes parròquies urbanes com St. Paul Accueil, la Procure i la Sante Famille del centre de Kigali, van ser sobretot parròquies rurals, en ocasions amb el meu guia, el sacerdot Canisius Niyonsaba, però en altres a vegades senceres jo sol amb el rector, vicaris i seminaristes de diverses parròquies durant fins i tot una setmana sencera, fent vida com ells i entenent-me amb francès i amb l'ajuda d'algunes frases simpàtiques en kinyarwanda. I a Burundi vaig estar uns dies a Muyinga, Murore i Kirundo. Vaig fer molts coneguts, amb forces dels quals he mantingut la relació i a quasi tots ells els tinc presents a la memòria. Un record inesborrable.