Amb el grup de l'Agrupació Astronòmica d'Osona amb l'objectiu d'observar l'eclipsi total de Sol del 22 de juliol de 2009 a Wuhan, que estava al centre del recorregut de la totalitat i on estava calculat que sera força llarg de duració, vam estar dotze dies viatjant per la Xina pròpiament dita.
Aquí sí que vam ser turistes: la plaça de Tiananmen i la Ciutat Prohibida de Beijing, la Gran Muralla, els antics barris hutong, les tombes Ming, el Palau d'Estiu Qing, el massatge de peus tradicional, les muralles de Xi'an, la gran i petita pagodes Tang i la mesquita, els guerrers de l'exèrcit de terracota de les excavacions de la tomba del primer emperador Qin Shi Huang... i la resta d'atraccions turístiques incloent museus, espectacles com el de música, cants i danses de la dinatia Tang, tastets de gastronomia i menjars de cuina xinesa tradicional, col·leccions de pedres i minerals extraordinaris, jardins, creuer pel riu Yangzi, la megalòpolis ultramoderna de Shanghai amb el desenvolupament futurista del seu Bund europeu, el tren levitant magnètic Maglev a una velocitat punta de 500 km/h del centre de Shanghai a l'aeroport... Un paquet complet incloent degustacions de te i visites a mercats típics i a centres de seda i de ceràmica de porcellana i em sembla que també de perles, tot molt ben portat i que en conjunt va estar molt bé. Potser un dels fets especials més destacats fou l'entrevista que la TV estatal de Hubei, una província xinesa de més de 55 milions d'habitants, ens va fer a la nostra arribada a l'aeroport de Wuhan i va emetre gairebé íntegra, per ser el primer grup estranger que havia pensat en aquella gran ciutat per contemplar l'eclipsi i havia contactat i reservat l'estada ja uns anys abans, amb el que a més ens va sortir força barat, tràmits que amb molt encert va portar Josep Mª Casals. Una estança també molt especial a l'antic Celeste Imperi o Regne del Centre del món, que ens atreia poderosament i per això ens hi vam apuntar un bon nombre, fent un gran grup. També un dels viatges que satisfan la set d'exotisme i les ganes de veure món i la memòria del qual perdura viu amb el pas dels anys. Inoblidable la Xina i el fet d'haver-hi estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada